Geografia - La terciarització de l'economia - Presentació

Presentació del tema de la Terciarització de l'economia

La dictadura franquista (1939-1975)

Repàs a la guerra civil i postguerra...

La Guerra (in)Civil

Els fets d'octubre de 1934

El dia 6 d'octubre de 1934, Lluis Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català.

Les causes d'aquesta decisió foren el nou govern radical-cedista d'Alejandro Lerroux amb tres ministres de la CEDA (Gil-Robles, un d'ells) i l'amenaça que planava sobre l'autonomia catalana.

La proclamació estava cridada a fracassar al cap de poques hores. Aquí hi trobem un relat extret de la web de la pròpia Generalitat (amb alguna inexactitud* que podem comentar a classe). He afegit enllaços que poden completar la informació.

"La Llei de contractes de conreu va provocar l’enfrontament entre el govern espanyol i l’oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d’octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.

El govern espanyol havia aprovat* definitivament la Llei de contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir* en president del govern. El nou estat va començar a proferir un conjunt d’amenaces força punyents contra l’autonomia catalana. Les relacions amb el govern català encara van empitjorar més quan es van nomenar tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una organització política que encapçalava un gran defensor dels interessos de l’església, José María Gil-Robles. Aquest fet va comportar que els socialistes espanyols i l’Aliança Obrera de Catalunya declaressin una vaga general que no va tenir l’èxit de convocatòria esperat.

Davant aquest enrariment polític, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va mostrar-se contrari als actes del govern espanyol de Lerroux i va proclamar, a les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934, l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Mentrestant, a Astúries s’havia iniciat una revolta armada, amb moltes morts, que va durar quinze dies.

Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. La proclama també va comportar la declaració de l’estat de guerra. La policia es va posar a les ordres del cap de la regió militar, el general Domènec Batet, que es va haver d’enfrontar a grups armats als carrers i en institucions com el CADCI, la qual cosa va comportar la mort de tres persones.

L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguai’. Un captiveri que es va perllongar fins al febrer del 1936, moment en què el Front d’Esquerres de Catalunya va vèncer en els comicis generals.

Durant aquells dies es van dur a terme diferents actes violents armats contra algunes esglésies i clergues i detencions de persones de dretes. Tanmateix, la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas."

Finalment aquest vídeo, resum de la II República Catalunya fins als fets exposats.

A rel d'un comentari de la Maria sobre el paper de la dona, us recomano aquesta pel·lícula sobre la dona que ho va aconseguir. Es deia Clara Campoamor, pertanyia al Partit Republicà Radical Socialista (nom autèntic del partit de Lerroux, que va abandonar aviat el darrer adjectiu) i va ser escollida a les eleccions constituents de juny de 1931. Des del Parlament, i malgrat l'oposició de membres no només de la dreta, sinó del seu mateix partit (com Victoria Kent, també diputada radical que estava en contra -sic-).

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/clara-campoamor-mujer-olvidada/1041185/

És la pel·lícula que es va passar a RTVE i val realment la pena, doncs hi surten molts personatges històrics que hem estudiat.

Temes 5 i 7 El relleu i les aigües a Espanya i a Catalunya

Cal saber situar allò que estudiem i aprenem. De nou els mapes de l'Enrique Alonso a l'xtec ens seran de gran utilitat.

El relleu a Espanya
(si fallen els enllaços inferiors, com sembla, cliqueu aquí)

1. On és...?
2. Com es diu...?
3. El litoral d'Espanya 1
4. El litoral d'Espanya 2

El relleu a Catalunya

1. On és...?
2. Com es diu...?

El relleu i les comarques a Catalunya

(sembla que fallen els enllaços inferiors, com sembla, l'origen era aquí però sembla que els han tret)

La hidrografia a Espanya

1. Per a començar
2. Per a continuar
3. Per a confirmar
4. Per a acabar

La hidrografia a Catalunya

1. On és el riu...?
2. Com es diu...?

Orígens del catalanisme

El catalanisme polític sorgeix el darrer terç del segle XIX per a consolidar-se al tombant de segle amb la fundació de la Lliga Regionalista, partit que posaria en evidència la crisi de la Restauració borbònica que començaria a regnar un jove Alfons XIII (1902-1931). 

Aquí teniu un vídeo d'una sèrie en dibuixuts animats de fa 20 anys que poden servir de molt bon repàs de diversos temes com l'obrerisme i el catalanisme (passant per Cuba, la Mancomunitat...). Val la pena veure'l pel seu sentit didàctic ple d'idees exposades molt planerament.

A més teniu ja penjat el ppoint que hem vist a classe sobre el tema (presentacions). Si hi ha cap dubte o pregunta, a comentaris, tot just a sota. Valoraré especialment les preguntes sobre les parts del contingut del vídeo que no hem explicat encarar (per exemple: què va ser la Setmana Tràgica o qui va ser Duran i Bas). I per començar i saber qui el mira primer, una pregunta: a quin poeta se li dóna força importància en aquest vídeo? I quina obra seva s'esmenta primer, relacionat amb la crisi del 98?
Si algú vol fer un breu esquema sobre els temes que parla el vídeo, el pot presentar per escrit el dia de la prova (divendres vinent).

La Restauració borbònica (1a part): 1875-1902

Unes quantes imatges comentades sobre la primera part de la Restauració Borbònica (1875-1902), tot i que podem trobar algunes de la seva crisi (1902-1931).
La I República (no feu cas de les veus... i reconegueu l'himne de la 1a República)


Alfons XII (1875-1902)

La Constitució de 1876 (el "xec en blanc")


Pacte del Pardo (1885)


Moviment obrer
Sobre el moviment obrer

Video molt il·lustratiu excel·lent (molt bon repàs amb la música de la Internacional en algún moment)

Les Bases de Manresa (1892) i Catalunya la Fàbrica d'Espanya.

La  2a Guerra de Cuba (1895-1898)

Tema 3 Catalunya i Espanya a Europa

Passada la voràgine comarcal i provincial (que es mantindrà), ampliem la perspectiva i passem al nostre continent, conformat tan per raons històriques, culturals i socioeconòmiques, més que no pas les purament geogràfiques (tan excepcionals com en algun punt inconcretes...).

Ens ajudem d'una presentació (Escola Pia de Mataró) que podeu trobar al wiki.

D'altra banda, podem començar a repassar una mica de geografia europea:

Països d'Europa (situem-los)

Països d'Europa (pràctica)

El relleu d'Europa (unes quantes muntanyes i altres accidents geogràfics)

Els rius d'Europa (els principals)

Costes d'Europa (pels qui busquen l'excel·lent i saber-ne més)

Més sobre el tema 2

Aquí teniu la presentació que hem treballat a classe.

L'espai geogràfic espanyol i català

View more presentations from jpani

D'altra banda, més enllaços per a repasar les províncies i les comarques.
Comarques:
  Nivell fàcil per a aprendre
  Nivell normal per a repassar
  Nivell de la prova (comarques)
  Nivell de la prova (capitals de comarca)
Províncies
  Nivell fàcil per a aprendre (amb 4 nivells)
  Nivell normal per a repassar
  Nivell de la prova

Comunitats autònomes
  Nivell fàcil per a aprendre (amb 4 nivells)
  Nivell normal per a repassar
  Nivell normal per a repassar (capitals de comunitat) Bo per a combinar amb altres coneixements adquirits (províncies).
  Nivell de la prova
  Nivell de la prova (capitals de comunitat)

Interessant que publiqueu les resultats que aneu obtenint com a comentaris...

Preparant la Geografia de Catalunya i d'Espanya

La geografia abarca molt més del que pensem...

Comencem aviat a estudiar el relleu de Catalunya i de la Península Ibérica, de manera que convé que comencem a repassar alguns noms i a situar-los de nou (va haver un moment, no tant llunyà, que els vam aprendre i aquestes activitats ens poden ajudar a recordar...).

A la web del xtec hi ha uns mapes en flash de l'Enrique Alonso que ens poden ajudar força, tot i que mirar el llibre o un atles prèviament per a repassar no estarà de més...

Mans a la feina, començarem a prop amb els rius de Catalunya:

El relleu i les comarques a Catalunya

(sembla que fallen els enllaços inferiors, com sembla, l'origen era aquí però sembla que els han tret)

Rius de Catalunya (nivell 1) 

Rius de Catalunya (nivell 2)

Relleu de Catalunya (nivell 1)

Relleu de Catalunya (nivell 2)

Podeu afegir comentaris sobre la dificultat o el que aneu aprenent (si algú els fa tots no dubti a dir-ho tampoc, tot i que cal ser molt exacte amb el ratolí, com podreu comprovar...).

Rius d'Espanya (nivell 1)

Rius d'Espanya (nivell 2)

Relleu d'Espanya (nivell 1)

Costes d'Espanya

Relleu d'Espanya (nivell euskera) :)

I no oblideu comentar qualsevol detall, dificultat o suggeriment per a millorar-ho....

Cartografia: ens situem geo... gràficament

Ja hem començat aquest curs 2011-2012 i després de fer un repàs breu als orígens i característiques generals de la Geografia (on hem vist que la Geografia abasta molts camps que no pensàvem) hem entrat de ple sobre la cartografia i les gràfiques.

Sobre la cartografia he trobat aquesta presentació que ens pot interessat per entendre encara millor els mapes topogràfics.

Comentario del Mapa Topográfico

View more presentations from Isaac Buzo

I ara que ja hem comentat els climogrames, l'Empar Gallego ens ofereix un exercici comentat que també ens pot ajudar...

Climograma. Exercici d'elaboració i comentari

View more presentations from Empar Gallego

Si volem saber més sobre l'índex xerotèrmic de Gaussen (es multiplica la temperatura de cada mes per 2 i es compara el valor absolut amb el de la precipitació del mes) ho trobarem Aquí.
L''efecte Föhn (o fogony) és un vent càlid i sec que bufa a sotavent (on el paisatge és més a recer) d'una serralada.


Efecte Föhn. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Els dictadors són tots dolents...

Un bon alumne, amant de la Història, i que aviat apareixerà per aquí, ha posat en la meva boca aquesta frase, matisant que no tots, doncs els de la Grècia Clàssica...
Bé, abans de seguir, no recordo l'error de fer servir els adjectius bons o dolents a la classe d'Història, tanmateix... parlem-hi (tot i que no serem ni els primers ni els últims (mentre no arribi cap dictador contemporani, és clar...).

Colònies Industrials

El Museu d'Història de Catalunya està exposant actualment una exposició sobre les Colònies Industrials. Simplement us ho faig saber per si algú hi vol anar aquests dies que vénen per refermar els seus coneixements sobre el tema i després fer una passejada per la Barceloneta, el Moll de la Fusta o el Maremàgnum, propers a on es troba situat el museu.

Mostra un mapa més gran
Qui hi vagi estarà bé, i si ho vol comentar per aquí, doncs millor -i si n'envia alguna foto anirem completant l'àlbum-. Sincerament espero que gaudiu de l'exposició els qui hi aneu.

Al web d'Història hi teniu penjat el dossier de l'exposició que us pot ser útil tant per la seva claretat per repassar, com per preparar aquesta visita.

La revolució Russa vista per un pagès rus...

Aquí teniu un bon esquema del Professor Daniel Gómez Valle que ens situa a l'època que estem. No obstant, la visió d'un pagès debia ser més planera, i els esdeveniments de 1917 li devien arribar, si no els vivia, per diferents vies. Clar que potser en va ser testimoni directe. En fi, vosaltres li poseu veu.

Us escolto.

(si algú modifica el que va escriure a l'exercici, que ho digui i que conservi igualment l'exercici escrit tal com el va fer...).

"La revolució comença a casa" Vladimir Ilich Uliánov

El Refugi 307

El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Es un bon exemple de la defensa passiva que va realitzar la ciutat durant aquest període

El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Consisteix en 200 metres de túnels amb una alçada de 2'10 metres i una amplada que oscil•la entre els 1'5 i els 2 metres. Compta amb tres entrades d'accés, i va ser excavat gràcies a l'esforç de molts veïns que es va implicar en la seva construcció. Concebut per protegir la població dels atacs aeris, el Refugi 307 s'ha recuperat i obert al públic per tal de mostrar la crueltat de les guerres i les seves conseqüències.

El dia 16 de març de 1938, a les 22’08, va començar el bombardeig més sagnant que va patir Barcelona durant la Guerra Civil. Va durar prop de tres dies, va causar més de mil morts i ferits, va destruir 45 edificis i en va danyar 75 més. Barcelona va ser banc de proves per a una pràctica que només s’havia vist breument durant la Primera Guerra Mundial: el bombardeig indiscriminat de la reraguarda. La vida quotidiana es va veure cruelment trasbalsada, les famílies que podien enviaven els fills a lloc segur, i la moral de la ciutat va anar erosionant-se, contribuint a fer més aclaparadora la victòria franquista.

A mitjan 1937, l’Ajuntament de Barcelona va haver d’imposar el racionament dels aliments bàsics. Molts ciutadans van haver de recórrer al mercat negre o a l’intercanvi de productes i béns per menjar. Tenir familiars o amics al camp era tota una sort, ja que d’aquesta manera, es podien anar a buscar aliments. Al tram final de la guerra es van arribar a registrar assalts dels magatzems governamentals, i els menjadors populars estaven desbordats per la demanda. Barcelona es va convertir en una població trista, bruta, destrossada i desmoralitzada.

(Font: El Refugi 307)

La Primera Guerra Mundial (prova dilluns)

La Gran Guerra va ser una novetat a molts nivells, però sens dubte que la gran novetat i la paradoxa alhora fou que la guerra ja no tenia fronteres entre continents. I és una paradoxa perquè són les fronteres dels vells estats amb els seus vells conflictes, juntament amb les noves fronteres creades en altres continents: les colònies. Cap frontera va frenar, evitar o justificar un sol mort. I en va haver uns quants...

Si hi ha cap dubte... (fins diumenge a les 17 h.).

Quan la guerra (no) acaba

Les guerres sovint les estudiem amb data d'inici i final. En realitat és una artimanya més que fem servir els historiadors per a situar en el temps un conjunt d'esdeviments sense sentit. És com posar reixes al fum: per més que tanquis la gàbia el fum seguirà present dins i fora... I fora dels límits que li posem a les guerres no només s'hi trobes les seves causes i interessos per una banda, sinó també les seves conseqüències que, en un intent per corregir les nostres limitacions, anomenem erròniament postguerra...

Agustí Centelles (El Grau de València 1905-Barcelona 1985) en va deixar testimoni fotogràfic i literari. La petita exposició del Centre d'Art Santa Mònica ens en donar una gran idea de la seva tasca de viure per no oblidar i així ajudar a què hi hagi fets que més val que no repetim mai en nom de cap suposat ideal, alhora que ens recorda que els somnis no moren mentre hi hagi algú que els té...

La vostra feina serà visitar de forma voluntària l'exposició, fer-vos alguna foto allí, llegir els seus textos, gaudir -i patir- les seves fotografies plenes de vida i emocions i, finalment, deixar un comentari aquí sota indicant al final qui sou -la foto l'envieu a jopani@gmail.com-.

I no deixeu de llegir -i respectar escrivint si voleu- el llibre de signatures de l'exposició.

Exposició

EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BRAM

Agustí Centelles

Horari ARTS SANTA MÒNICA

de dimarts a diumenge d’11h a 21h

dilluns tancat, excepte festius

Fins al 10 de gener de 2010

Quan abans hi aneu... millor. En "Robert Capa català" va fer les fotos pensant en vosaltres. Creieu-me...

Restauració: política, economia i societat. El catalanisme (consultes per a la prova del 2n parcial - 1a avaluació)

Aquí hi podeu posar els dubtes que encara hi hagi sobre el tema. Des dels exercicis encomanats fins a la teoria explicada, passant per algun dels textos del dossier que s'han penjat a la plana web.

Si teniu algun dubte i no el podeu exposar a classe per manca de temps, aquest és l'espai (i no espereu a diumenge, que jo també tinc família...).

Aquest blog substitueix els correus que a vegades envieu sobre els temes que fem, i així preguntes i respostes poden ser compartides.

Recordeu que diu el savi que "si preguntes una cosa que no saps, potser semblaràs una persona ignorant durant uns instants, però si no ho preguntes... segur que ho seràs durant tota la vida!".

Una abraçada i a disposar, que per això estem...

Pani (signeu les aportacions, gràcies -tan fàcil com clica a correu o a nom i escriure'l).

Ordre europeu i dominació europea del món (1870-1914)

En aquests dos temes hem parlat de l'Estat liberal a finals del XIX, centrant-nos en alguns Estats liberals europeus malgrat la pervivència de l'Antic Règim en altres... Finalment vam veure com la competència entre aquests estats, la influència del nacionalisme, la recerca de nous mercats i de prestigi i reconeixement internacionals els durà a emprendre una colonització que formarà en alguns casos autèntics imperis.

Cal saber bé el pas del colonialisme a l'imperialisme i sobretot les causes d'aquest imperialisme. Bona part d'aquests imperis van deixar una empremta encara visible en alguns continents... (conèixer i dominar el mapa d'Àfrica sempre és d'utilitat)

I és que les conseqüències de l'imperialisme, encara que no entren a l'examen de dilluns, portaran molta cua...

I si hi ha algun dubte, com ja vaig dir dijous a classe i he repetit avui... sempre teniu aquest bloc a disposició...

Bon cap de setmana!

De la fi de l'Antic Règim al desastre del 98

Realment l'Antic Règim va desaparèixer. Si més no formalment. Ara bé, potser els canvis que van comportar algunes revolucions no van arribar a tota la població. Sabríeu dir de quines revolucions parlem i a quins grups socials ens referim? I com van reaccionar uns i altres? Com es van organitzar? Bé, les preguntes són moltes i la prova és dilluns...

En aquest espai podries dir la teva opinió acompanyant-te dels coneixements que ja tens adquirits... Ànims!