Realment l'Antic Règim va desaparèixer. Si més no formalment. Ara bé, potser els canvis que van comportar algunes revolucions no van arribar a tota la població. Sabríeu dir de quines revolucions parlem i a quins grups socials ens referim? I com van reaccionar uns i altres? Com es van organitzar? Bé, les preguntes són moltes i la prova és dilluns...En aquest espai podries dir la teva opinió acompanyant-te dels coneixements que ja tens adquirits... Ànims!
7 comentaris:
Sóc el primer, la Restauració Borbònica no es un tema que m'apassioni però m'agrada criticar molt la història, ja sigui bé o malament. D'aquesta època el sr Antonio Cánovas del Castillo, volia lo millor per España com tot ben polític (ho vull jo i no tinc poder), doncs bé, aquest home pensava que lo millor per a España era lo de sempre, un rei, però no el típic rei com Felipe II, Felipe IV el rey Planeta o Carlos II el Hechizado, volia un rei moderador del seu sistema, el Canovista, amb els cacics i El encasillado, una cosa molt curiosa; a vegades un estudia això i diu, si això és el que passa actualment, hi ha 2 partits majoritaris i des 1982s'han alternat: 1982-1996: PSOE de Felipe González Márquez, al 1996 va guanyar el PP liderat per José María Aznar López, al 2004 guanyà el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero i segurament al 2012 guanyi el PP liderat per Mariano Rajoy Brey; sembla la Restauració el PP sent el conservador (destaco que el PP en els seus estatuts posa que es un partido de centro derecha-liberal siguiendo el liberalismo de la Constitución de Cádiz) i el PSOE com el liberal de Práxedes Mateo Sagasta.Jo crec que aquest sistema, el que tenim ara i el d'aleshores, apartava a altres partits com el Carlí, el demócrata i fins i tot el jove PSOE de Pablo Iglesias molt diferent al nou PSOE.
Interessant comentari. Seré breu que heu de parlar vosaltres (si voleu). Sobre Cánovas preguntar-te a tu i a totes i tots per a qui o què volia Cànovas el millor. Pel que fa al bipartidisme que apuntes a l'actualitat, preguntar quines diferències tenia amb el de la Restauració (i Asier, et demano que no contestis això fins dissabte, deixa a veure si algú apareix per aquí i ho fa, i així anem participant més -però no deixis d'escriure dissabte sobre això si vols, eh? Una abraçada!-.
Turi :
Qué pena, llego el segundo jjaja
En primer lugar decir que estoy a favor con Asier en cuanto a que Cánovas quería lo mejor para España, pero a qué precio.
Sin duda la idea de querer conseguir una monarquía borbónica constitucional era uno de sus principales objetivos y el fracaso de la República le ayudara.Además la Constitución de 1876 ( diferente de la del 45 ) es una muestra de un inicio al bipartidismo, excluyendo otros partidos y manteniéndose los más fuertes ( como la ley de la selva jajja ).
En la actualidad, no puedo llegar a afirmar que haya un bipartidismo y no quiero meterme en el tema del caciquismo, pero sin duda el PP y el PSOE son los partidos más fuertes y esto hace que otros partidos puedan llegar a tener menos "fuerza política ".
Para finalizar decir que siempre es bueno querer conseguir lo mejor para un país pero hay que tener en cuenta siempre lo que hacemos y en lo que en esto repercute.
Noemí Silvestre:
Doncs sembla que soc la tercera en respondre el teu Blog Pani, espero que estiguis content!
Començaré dient que no estic a favor del que diu l’Asier, ja que segons la seva teoria ultradretana dona per segur que al 2012 sortirà el PP, amb això implícitament està assegurant que torna ha haver-hi un bipartidisme a Espanya, en altres paraules, la historia és repeteix una i altra vegada (si no veieu un bipartidisme (pactat o no), mireu la historia de la política des de 1974).
Agafem uns conceptes bàsics per acabar d’exposar les meves idees, ja que com ho he exposat al principi, sense tenir una idea prèvia no es pot saber…
Ens trobem al finalitzar la I República Espanyola (per cert va durar menys de 1 any 1873-1874, i va ser un complet desastre), però perquè va venir la república? Diguem que econòmicament, socialment i políticament Espanya mai ha anat bé… I tot seguit del moviment de la gloriosa al 1868 i el sexenni va deixar a Espanya més critica que mai (tenint en compte les guerres carlines a més a més d’altres), la I República va arribar quan Amadeu de Savoia se’n va perquè dit en una forma no molt correcta, veu que Espanya es una gran “…”. Així doncs ara mateix situats al any 1874, ve el “salvador” Cànoves del Castillo, a la espera de Alfons XII, fill de Isabel II i Rei d’Espanya després de la República. Com tots sabem el sistema Canovista consistia en una “democràcia”, aquesta democràcia estava pactada amb un pacte tàcit (es a dir, oral, sense res escrit), en realitat era un bipartidisme, això va durar bastants anys, ho aconseguien mitjançant “el pucherazo” o “el encasillado”, que està als apunts el que és…
Una vegada més o menys introduït el tema segueixo amb el que estava explicant (ara es podrà comprendre millor el bipartidisme i les repeticions de la historia a Espanya), m’explico millor, al S.XIX hi havia un bipartidisme per les manipulacions electorals, però ara també hi ha un bipartidisme entre el PSOE i el PP, i sembla que la gent no veu res més al seu voltant, incus parlant amb un altra persona de política, o t’agrada el mateix partit que a ell/a, o t’acabes barallant perquè degut a la historia, o degut a l’ensenyament els Espanyols tenen la ment enfoscada en temes politics, i no veu que si obríssim més la ment podríem aconseguir més del que tenim. Existeixen més partits segurament tots igual de dolents, però serviria d’escarment per els polítics actuals. I remarcar que existeix també el vot en blanc, molt útil per donar a entendre als partit que no t’agrada cap d’ells, ja que és l’única forma que tenim per dir-ho(com bé vas explicar a classe, Pani). També remarcar un altre cop que la historia és repeteix, estem aproximadament al 1880, només queden 41 anys per un altra dictadura... (“ahí lo dejo...”).
Fins dilluns!^^
El teu comentari, Noemí, val la pena llegir-lo tot i que en algunes afirmacions que fas hi portes de regal la pol·lèmica, i ara mateix prefereixo no entrar-hi de ple.
No obstant, sí afegir que entre els partits dinàstics hi havia un pacte escrit, signat el 1885, que era el Pacte del Pardo, que amb la mort d'Alfons XII i l'inici de la regència de M. Cristina (embarassada amb el futur Alfons XIII dins seu), significava la institucionalització del sistema de Cànovas fonamentat en el torn de partits.
Avui dia algunes persones voldrien, legítimament, que hi hagués bipartidisme. No obstant, igual de legítima és la realitat actual, més semblant a la de començament de segle que estem explicant ara a classe, on aquest bipartidisme va ser trencat a Catalunya per la Lliga Regionalista, com ho és ara també a casa nostra per CiU, ERC i fins i tot, amb matisos, pel PSC o IC-Verds.
Pel que fa al vot en blanc, l'altre dia, llegint sobre el tema, vaig rumiar que potser és més útil el vot nul, i això, si algú ho demana, ja ho explicaré en una altra ocasió. Adelanto que cal anar igualment a votar i que segueixo pensant que l'abstènció fa tant de mal a la democràcia com la corrupció que tan justament critiquem (i de fet potser tenen més relació del que pensem, doncs es retroalimenten en certa manera...).
Pani, això de que de vegades el vot nul és millor que el vot en blanc, ho dius perquè al votar en blanc, dones més pes als vots acolorits (per dir-ho d'alguna forma), o per alguna altra raó?
De totes maneres, per a mi el vot en blanc és la millor opció, doncs considero un sense sentit això de pretendre donar el poder a un poble que no és capaç d'assumir-lo. Trist, però penso que observant una mica com funciona l'entorn més pròxim és evident.
En fi, la veritat és que no vull pensar en el que li passarà d'aquí un temps al món, quan les persones que veig cada dia tinguin la oportunitat de ocupar algun càrrec amb gràcia i jugar a manar.
La veritat, espero no ser-hi per aquí quan comenci la broma.
Realment Nico, com m'has comentat avui "in person", tenies un dia "divertit".
Tanmateix sobre el que em preguntes del vot en blanc, vas ben encaminat. Segons tinc entès, els vots en blanc afavoreixen els grans partits, doncs en haver més nombre de vots costa més "car" cada diputat. D'altra banda, el vot nul es comptabilitza, i en canvi no compta com a vot, de manera que no els afavoreix. Espero explicar-me.
A la Restauració no tenien aquests problmes electorals, oi?
I sobre els que veus... confia-hi. La gent creix i madura, no ho dubtis...
Una abraçada i bona nit -acabo de veure amb els meus fills Slumgdog Millionaire, que l'altra dia vaig haver de marxar a fer classe a mitja pel·li i no l'havia vist-.
Pani
PD: per cert, l'he vista doblada ja que l'he comprada a la taquilla d'Imagenio. En fi...
Publica un comentari a l'entrada