Cal saber situar allò que estudiem i aprenem. De nou els mapes de l'Enrique Alonso a l'xtec ens seran de gran utilitat. El relleu a Espanya (si fallen els enllaços inferiors, com sembla, cliqueu aquí)
El catalanisme polític sorgeix el darrer terç del segle XIX per a consolidar-se al tombant de segle amb la fundació de la Lliga Regionalista, partit que posaria en evidència la crisi de la Restauració borbònica que començaria a regnar un jove Alfons XIII (1902-1931).
Aquí teniu un vídeo d'una sèrie en dibuixuts animats de fa 20 anys que poden servir de molt bon repàs de diversos temes com l'obrerisme i el catalanisme (passant per Cuba, la Mancomunitat...). Val la pena veure'l pel seu sentit didàctic ple d'idees exposades molt planerament.
A més teniu ja penjat el ppoint que hem vist a classe sobre el tema (presentacions). Si hi ha cap dubte o pregunta, a comentaris, tot just a sota. Valoraré especialment les preguntes sobre les parts del contingut del vídeo que no hem explicat encarar (per exemple: què va ser la Setmana Tràgica o qui va ser Duran i Bas). I per començar i saber qui el mira primer, una pregunta: a quin poeta se li dóna força importància en aquest vídeo? I quina obra seva s'esmenta primer, relacionat amb la crisi del 98?
Si algú vol fer un breu esquema sobre els temes que parla el vídeo, el pot presentar per escrit el dia de la prova (divendres vinent).
Unes quantes imatges comentades sobre la primera part de la Restauració Borbònica (1875-1902), tot i que podem trobar algunes de la seva crisi (1902-1931). La I República (no feu cas de les veus... i reconegueu l'himne de la 1a República)
Alfons XII (1875-1902)
La Constitució de 1876 (el "xec en blanc")
Pacte del Pardo (1885)
Moviment obrer
Sobre el moviment obrer
Video molt il·lustratiu excel·lent (molt bon repàs amb la música de la Internacional en algún moment)
Les Bases de Manresa (1892) i Catalunya la Fàbrica d'Espanya.
Passada la voràgine comarcal i provincial (que es mantindrà), ampliem la perspectiva i passem al nostre continent, conformat tan per raons històriques, culturals i socioeconòmiques, més que no pas les purament geogràfiques (tan excepcionals com en algun punt inconcretes...).
Ens ajudem d'una presentació (Escola Pia de Mataró) que podeu trobar al wiki.
D'altra banda, podem començar a repassar una mica de geografia europea:
Comencem aviat a estudiar el relleu de Catalunya i de la Península Ibérica, de manera que convé que comencem a repassar alguns noms i a situar-los de nou (va haver un moment, no tant llunyà, que els vam aprendre i aquestes activitats ens poden ajudar a recordar...).
A la web del xtec hi ha uns mapes en flash de l'Enrique Alonso que ens poden ajudar força, tot i que mirar el llibre o un atles prèviament per a repassar no estarà de més...
Mans a la feina, començarem a prop amb els rius de Catalunya:
El relleu i les comarques a Catalunya
(sembla que fallen els enllaços inferiors, com sembla, l'origen era aquí però sembla que els han tret)
Podeu afegir comentaris sobre la dificultat o el que aneu aprenent (si algú els fa tots no dubti a dir-ho tampoc, tot i que cal ser molt exacte amb el ratolí, com podreu comprovar...).
Ja hem començat aquest curs 2011-2012 i després de fer un repàs breu als orígens i característiques generals de la Geografia (on hem vist que la Geografia abasta molts camps que no pensàvem) hem entrat de ple sobre la cartografia i les gràfiques.
Sobre la cartografia he trobat aquesta presentació que ens pot interessat per entendre encara millor els mapes topogràfics.
Si volem saber més sobre l'índex xerotèrmic de Gaussen (es multiplica la temperatura de cada mes per 2 i es compara el valor absolut amb el de la precipitació del mes) ho trobarem Aquí.
L''efecte Föhn (o fogony) és un vent càlid i sec que bufa a sotavent (on el paisatge és més a recer) d'una serralada.
Efecte Föhn. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire,
ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la
temperatura.
Un bon alumne, amant de la Història, i que aviat apareixerà per aquí, ha posat en la meva boca aquesta frase, matisant que no tots, doncs els de la Grècia Clàssica...
Bé, abans de seguir, no recordo l'error de fer servir els adjectius bons o dolents a la classe d'Història, tanmateix... parlem-hi (tot i que no serem ni els primers ni els últims (mentre no arribi cap dictador contemporani, és clar...).
