És la història d'unes vacances escolars, aquelles llargues setmanes d'estiu que transcorren entre un curs escolar i l'altre, quan poden produir-se esdeveniments que marquen un canvi a la vida. Estem al 1983, durant l'època de la dama de ferro i els alts índex d'atur que provocarà la política del thatcherisme, sobretot amb les vagues dels anys següents. Les escoles estan de vacances. Shaun, que té 12 anys, és un nen solitari que creix en un poble costaner molt gris, el pare del qual ha mort en combat a la guerra de les Malvines. Durant les vacances, troba nous models masculins quan l'"adopten", els skinheadsdel poble. Amb els seus nous amics, Shaun descobreix un món de festes, coneix el seu primer amor i descobreix els encants de les botes Dr. Martins. És llavors quan coneix a Combo un skin racista, més gran que ell, que acaba de sortir de la presó. Mentre la banda d'en Combo acosa les minories ètniques locals, tot sembla preparat per a l'arrancada d'un procés de maduració que durà en Shaun de la innocència a l'experiència.
Aquí teniu un trailer de la pel·lícula:
Podem tancar els ulls a la Història, podem girar el cap i mirar en una altra direcció, i tanmateix, és Història. Més val conèixer-la bé...
Una gran novel·la que ha captivat segurament a algun de vosaltres, no recordo ara mateix qui potser l'havia llegit, i que ara arriba al cinema. Aquí teniu les portades en català i anglès de la novel·la. Per completar la trilogia idiomàtica la veurem en castellà...
Segons The Guardian es tracta d'una petita joia amb aquest argument.
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
En Turi m'ha enviat aquest enllaç on hi podreu llegir una crítica -espero que no influexi en un sentit o altre-.
D'altra banda, l'Asier ja m'ha enviat aquesta fitxa tècnica i també informació que demà compartirem.
L'Alba també m'ha enviat alguna crítica que passo a enganxar tot seguit:
" (...) El director Mark Herman pasa con torpeza y brusquedad de un terreno de ligereza apacible a otro terriblemente oscuro, y trata finalmente de golpearnos con una conclusión diseñada cínicamente para lograr que salgamos del cine sintiendo que hemos presenciado algo valioso, aunque, en realidad, El chico con el pijama de rayas use la atrocidad humana como poco más que un truco argumental, y persiga emociones serias como un fin en sí mismas. (...) ¿puede un niño realmente imaginarse que los presos muertos de hambre y magullados de un campamento forman parte de un juego, de verdad que no olería la muerte y la desintegración que lo rodean? ¿Y qué hay de ese campo de exterminio insuficientemente vigilado, en un rincón del cual se pueden montar merendolas y hasta cavar túneles? El gran problema de la película, pues, es que otorga poca inteligencia a su audiencia, y olvida que los niños son niños porque tienen pocos años, no porque sean tontos."
Gràcies a tots tres i penso que ja està prou bé, oi?
Aquí teniu un trailer de la pel·licula en castellà
I aquí el trailer en anglès
Bé, espero que la pel·lícula agradi com la novel·la i, ben segur, espero els vostres comentaris per a què tots reflexionem sobre el que va passar no fa tant de temps...
(i estic segur que seran comentaris amb més de respecte que el que van tenir per altres éssers humans uns individus que es van allunyar de comportar-se com a persones...).
