Les guerres sovint les estudiem amb data d'inici i final. En realitat és una artimanya més que fem servir els historiadors per a situar en el temps un conjunt d'esdeviments sense sentit. És com posar reixes al fum: per més que tanquis la gàbia el fum seguirà present dins i fora... I fora dels límits que li posem a les guerres no només s'hi trobes les seves causes i interessos per una banda, sinó també les seves conseqüències que, en un intent per corregir les nostres limitacions, anomenem erròniament postguerra...
Agustí Centelles (El Grau de València 1905-Barcelona 1985) en va deixar testimoni fotogràfic i literari. La petita exposició del Centre d'Art Santa Mònica ens en donar una gran idea de la seva tasca de viure per no oblidar i així ajudar a què hi hagi fets que més val que no repetim mai en nom de cap suposat ideal, alhora que ens recorda que els somnis no moren mentre hi hagi algú que els té...
La vostra feina serà visitar de forma voluntària l'exposició, fer-vos alguna foto allí, llegir els seus textos, gaudir -i patir- les seves fotografies plenes de vida i emocions i, finalment, deixar un comentari aquí sota indicant al final qui sou -la foto l'envieu a jopani@gmail.com-.
I no deixeu de llegir -i respectar escrivint si voleu- el llibre de signatures de l'exposició.
Exposició
EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BRAM
Agustí Centelles
Horari ARTS SANTA MÒNICA
de dimarts a diumenge d’11h a 21h
dilluns tancat, excepte festius
Fins al 10 de gener de 2010
Quan abans hi aneu... millor. En "Robert Capa català" va fer les fotos pensant en vosaltres. Creieu-me...
18 comentaris:
Avui desprès de la visita al Refugi 307, hem anat el Turi, el Miquel Sàrrias, el Jordi Lahoz, el Roger (no sé el cognom) del B i jo a veure l'exposició. La cosa curiosa ademés del comentari: Si sé lo pasan bien, juegan a dómino, afeitantse... jo crec, a lo millor no és així que el camp de Bram no era tant dur com Mathausen o Auswitch, no ho sé. Destaco també que fullejant el llibre de visites he vist moltes vegades el nom de Salesians Horta i també he vist allà alguns companys de 1rA de Bat, cosa crec bona, que no es deixa tot per al final.
Per més comentaris consultar el llibre de visites de l'exposició.
Em sembla molt posistiu el teu comentari de cara als companys de 1r A (són miilors del que demostren a vegades, creu-me: són bons i bones).
Pel que fa a la comparació amb altres camps... Bé, doncs potser sí, però jo no voldria passar ni cinc minuts en un lloc com Bram. En memòria dels que sí hi van ser... millor no comparar -encara que sigui fàcil i lògic pensar en altres camps-.
Espero que a en Turi, en Miquel, en Roger, en Jordi i tu hagueu gaudit de la visita com altre gent que va escriure abans al llibre de visites (que no cal que l'única condició per escriure-hi és des del respecte: per a falta de respecte ja estan els que construeixen camps com aquest o obliguen la gent a amagar-se en refugis, però això és una altra... història).
Aquest divendres després de la visita al refugi 307 ens vam passar per l'exposició de l'Agustí Centelles, dures imatges, que reflectien la trista realitat en camps de refugiats com el de Bram.
M'ha impressionat especialment les cites del fotògraf referides a l'escassetat de medicaments i la passivitat del govern francès davant de tantes defuncions.
A part d'això, l'extrema primesa dels que estaven a Bram ens fa pendre consciència de tot el que tenim i apendre a valorar més les coses.
En quant al llibre de visites, impressionant testimoni el de persones que han viscut aquests fets, paraules plenes de dolor i sentiments. No obstant, també he pogut apreciar alguns comentaris de gent de l'escola, cosa que em fa pensar que l'exposició és força interessant per tantes visites com rep.
Bé per últim comentar que han estat unes imatges molt cruels i molt indignes(especialment les de les comunes) però que ens fan reflexionar perquè fets com aquests no tornin a repetir-se mai.
Laura, em semblen molt encertats els teus comentaris.
Me n'alegro que la visita fos fructífera i et torno a confirmar que ja tinc les fotos (el comentari encara no l'havia vist).
Em tornaré a passar per l'exposició un dia d'aquests per mirar també aquests comentaris (i espero que per aquí aviat comencin a abundar...).
Una abraçada
GRUPO: EVA, LAURA V., GISELA
Eva
L’exposició representa moltes fotografies fetes per Agustí Centelles, qui, amb molt de valor va fer aquestes fotos on es veu el dia a dia que passaven aquestes persones en el camp de refugiats. Viuen en condicions extremes i molt dures, hauríen de substituir de qualsevol manera per tal de fer front a la dura vida que encara els hi quedava per davant.
Laura
Després de la visita del Refugi 307 vam anar a l’exposició d’Agustí Centelles al Centre d’Arts de Santa Mónica.
Consta d’una sèrie de fotografies fetes per Agustí Centelles durant l’any 1939 en el camp de ‘’refugi’’ de Brams (França).
En moltes de les fotografies es veu les pèssimes condicions d’higiene en les que vivien els refugiats durant l’any 1939.
Pels comentaris i les fotografies de l’exposició, es veu que Agustí Centelles es portava molt bé amb el refugiats i entre tots intentàven fer jocs (per exemple en una fotografia es veuen jugant al dòmino) o disfressar-se per fer que el temps passès més ràpid dins del camp.
Admiro la valentia d’Agustí Centelles i també m’extranya que els refugiats es deixèssin fer fotos en qualsevol moment, perque si jo hi estiguès allà no m’agradaria que em fotografièssin, ni recordar mai més aquell moment.
Aquestes fotografies fan pensar i valorar la vidad que avui dia tenim i agrair-li a qui sigui que per sort, no ens ha tocat viure així.
Gisela
Increíble y estremecedora exposición de Agustí Centelles, republicano exiliado en Francia. Un hombre valiente que ya mostró su coraje y atrevimiento al retratar la Guerra Civil Española.
En el año 1939 abandona España y se instala en el “Campo de Refugiados” de Bram. (o mejor dicho, campo de concentración)
Con su cámara fotográfica capta el día a día de los refugiados españoles en tierras francesas. Además, narra su aterradora experiencia en su diario personal.
Las fotografías muestran las duras condiciones de vida de los refugiados y son una fuente primaria de información ÚNICA, que nos permite ver la realidad de la época.
Una impactante exposición apta para todo el mundo. Permite reflexionar acerca de la inutilidad de las guerras y de la suerte que tenemos de no haber vivido ninguna.
El mejor grupo :)
Eva, Gisela i Laura ("el mejor grupo" Laura dixit :)) acabo de llegir els vostres comentaris i en feu una bona descripció (l'Eva tenia poques ganes d'escriure...hehehe).
D'altra banda m'interessa sobretot la reflexió que en feu o en pogueu fer.
Pel que fa a Agustí Centelles a l'exposició queda clar que és un refugiat més, si bé els francesos li permeten conservar el seu equip i poc a poc li van fent encàrrecs...
Bé, salutacions!
Grup de Sergio Aracil, Victor Torres, David Artola, Guillermo Aparicio, Gisela Teller i Karina Aguado
*Arts Santa Mónica de Barcelona l'exposició "El camp de concentració de Bram, 1939. Agustí Centelles".
Després de la caiguda de Barcelona, en els útlimos mesos de la Guerra Civil espñola, juntament amb altres refugiats, el fotoperiodista Agustí Centelles va ser internat en el camp de concentració de Bram, en territori francès, on va estar pres des del 1 de març al 13 de setembre de 1939 .
A partir de la sortida de Barcelona i durant l'estada i posterior sortida del camp de concentració, Centelles va escriure un diari que ha estat publicat recentment. També va realitzar prop de 600 imatges de caràcter documental i d'una gran força expressiva de la vida en el camp de concentració. Es tracta d'un testimoniatge únic i extraordinari de la vida en un camp de concentració en l'Europa del
L'exposició mostrarà una selecció de les imatges realitzades per Centelles en el camp de Bram durant 1939, així com una selecció de textos del seu diari i documentació sobre el camp.
En general cal destacar que el nostre grup a coincidit en les penoses condicions en que es vivia en aquest camp de concentració (en cap es viu bé, está clar) pero les imatges originals de les condicions de vida que aquí es donaven ens ha fet pensar que potser tot alló que veiem o pensem sobre aquests camps de concentració es queda curt.
També hem vist en el llibre de visites testimonis de gent que deia que la seva familia havia estat en aquest camp de concentració i em pogut veure el dolor i l'agraiment cap a Centelles en les seves paraules.
En general ha sigut una visita molt constructiva i que ens ha fet veure la vida, el passat, en general l'història desde un altre punt de vista.
Rebut Sergio!
La primera part del comentari molt correcte acadèmicament -d'on ha sortit? La font és la pròpia exposició, oi?-.
Pel que fa al comentari més personal del segon paràgrat, alguna falta d'ortografia que hi ha es perdona per la qualitat del comentari, així que... felicitats i fins demà!
GRUP: Bisila i Marga
El passat divendres la Bisila i jo vam anar a l’exposició del centre D’Art Santa Mònica on en una sala bastant petita es recullen algunes de les moltes fotografies que l’Agustí Centelles va poder fer a la seva estada el Camp de Concentració de Bram. D’entrada observant les fotografies vam poder veure les precàries condicions que oferia el camp, però quan llegíem els fragments del diari que l'Agustí Centelles escrigué del dia a dia al camp de Bram, encara ens vam lamentar més per totes aquelles persones innocents que havien d’aguantar aquella situació i de com es possible que passés tot allò... no hi res que ho justifiqui.
A part de les fotografies i del diari personal de l’Agustí Centelles, l’exposició també recollia un conjunt d’escrits (cartes, permisos...) originals, molts d’ells escrits en francès. Aquest escrits també ajuden a conèixer encara millor la realitat dels camps. Creiem que val la pena passar-se un dia (dels molts que passeges per la Rambla) per l’exposició i poder valorar el magnífic treball que ha fet aquest fotògraf. (com molta gent ja ho ha fet i ho ha expressat al llibre de visites).
Molt precís i encoratjador a visitar i compartir l'exposició aquest comentari, Marga. Me n'alegro que la visita que vau fer tu i la Bisila fos tan productiva i espero que d'altres aviat s'animin a fer-ho.
Una forta abraçada i bon pont de la Immaculada!
Ahi a la tarda, vaig anar a veure l'exposició de l'Agustí Centelles. Realmente les fotografies exposades donen una idea prou clara del patiment d'aquella gent i l'acompanyament de les imatges amb fragments del diari personal de l'autor ajuden a creure que allò va succeir fa menys d'un segle.
Tot i que anavem avisades de que no es tractava d'un camp de concentració sinó d'un de refugiats, ens van sorgir dubtes, ja que l'exposicó es titula el camp de concentració de Bram i el propi autor en alguns fragments ho considera com a tal i realment si no vas informant és molt fàcil de creure.
El dissabte vaig anar a veure l'exposició amb la Lucía Tapia i la Cèlia Cuenca. Va ser molt interessant veure com "vivien" si es pot dir així, les persones que només per tenir uns ideals diferents dels imposats, van haver de marxar a camps de refugiats como aquest. La qualitat de vida era pèsima i s'havien de resignar a esperar allà com si fossin animals fins que tot acabès.
Sembla que fa molt de tot això, però no ens hem de deixar enganyar pel color de les fotografies, ja que aquesta història la van viure els nostres avis o besàvis.
Tant de no es torni a repetir mai més!
Hola Jordi!
Ahir a la tarda vaig anar a l'exposició amb en David Martínez, Carlos García i Miguel Amer (de 1r C). Ha estat força bé, i tampoc em vull repetir en dir les obvietats ja esmentades; en Centelles va tenir molt de valor i va fer un gran treball i les seves fotografies ens permeten veure en imatges la situació ja coneguda en paraules.
Si més no, només voldria fer un comentari, una mica més enllà de tot això. Seré breu; i és que trobo una estupidesa que l'arxiu vagi a Salamanca en comptes de quedar-s'hi aquí que és d'on són propis, on pertanyen, i on han de romandre.
Ja està.
Marc Bisbal
No entenc perquè volen portar-los allà. Ah i perdona per haver esborrat 3 cops el meu comentari però cada cop que el llegia veia coses malament haha.
Marc Bisbal
Lucía i Andrea, llegits els vostres comentaris el que expliques Lucía segur que li ha passat a més d'una visitant i m'uneixo al desig que expressa l'Andrea al final del seu comentari: tant de bo!
Pel que fa a en Marc Bisbal i en Marc Subirón el tema de la destinació de les fotografies no és senzill. No té només una òptica política, també una altra de desídia i mala gestió per part de la pròpia Generalitat, no ja en el moment actual d'optar a la col·lecció, sinó en el tracte i poc reconeixement que va donar a Agustí Centelles abans de morir el 1985.
Tanmateix, estic d'acord que les fotos haurien de romandre a Catalunya, de la mateixa manera que entenc que el Ministerio de Cultura hagi jugat les seves cartes millor que la Conselleria de Cultura. I la família? Respecte per la seva decisió final (encara que no la comparteixo).
En fi, una opinió més, si bé m'ha agradat molt que seguíssiueal cas...
Bon cap de setmana i que el derbi (metropolità o no) el guanyi el millor (el del triplet per exemple...).
Tal como he hecho constar en el libro de visitas, me tomo el derecho de calificar esta exposición de "alegoría de la auténtica heroicidad que muchas veces se ve obligada a caer en el olvido". Y es sin duda cierto que cada una de las fotografías representa un momento en concreto, pero todas juntas representan mucho más. Sabemos que detrás de cada una de esas imágenes hay una historia, pero al mirar la exposición como un todo es cuando aparece la cohesión entre imagen e imagen, y somos capaces de valorar el esfuerzo, valentía y, en cierto modo y cuando era preciso, sangre fría de Agustí Centelles.
Efectivament, Cuns, i més que freda gelada (com gelada se li haurà quedat de pensar on han anat a parar les seves fotos per una mala gestió...).
Bon Any!
Publica un comentari a l'entrada