Pàgines

divendres, 20 de març del 2009

Del blanc i negre al color...

Tan tranquil i gens nostàlgic que estava explicant jo les manifestacions estudiantils dels 70 i la repressió de la policia, aquells grisos tan grisos en tot i... aquesta setmana m'han rebelat les fotos en color. De cop i volta resulta que ja no hauré de fer referència al passat quan parli de brutalitat policial indiscriminada: les imatges són prou explícites. A la part inferior de la imatge teniu una de les fotos en blanc i negre que potser deixarà de ser la darrera referència de brutalitat d'un tipus de policia que no hauria de dur l'uniforme que porta...

Periodistes, un nen de 10 anys,veIns... Les imatges de TV3 ja eren prou explícites i em consta, per alguna de les meves alumnes, que hi ha imatges més flagrants d'alguns mossos agredint indiscriminadament a tort i a dret...
Al matí a la universitat no va ser millor... (per cert, felicitats al Rector -?- per triar un desallotjament d'estudiants que portaven 4 mesos tancats -mira que es pot parlar en 4 mesos...-, tot just el dia abans d'una vaga de mestres: "no quieres caldo, dos tazas").

Bé, durant el franquisme vaig conèixer algun d'aquells policies que anava de gris. Era el pare d'un noi que jo entrenava a finals dels 70 a futbol. Parlant amb ell vaig entendre que no tots els policies eren tan grisos. Ara bé, vaig tenir la impressió, corroborada de forma indirecte per ell mateix, que per desgràcia el seu pensament i actuació eren l'excepció a la norma i regla de la brutalitat policial d'aquells anys en què el dictador ja havia mort, però la seva ombra era molt allargada -pocs anys faltaven per un intent de cop d'estat realitzat per persones grises de veritat...-. Sí, el meu amic era una excepció d'honestedat en un món de violència programada...

Quants cops de porra són necessaris sobre una persona caiguda al terra? Podeu comptar-los i us faltaran dits... M'agradaria creure, i encara crec, que ara aquests energúmens vestits de mossos que agredien de forma arbitrària, injustificada i sàdica deshonoraven l'uniformen que porten, perquè els mossos, en general, la nostra policia, en general, no és així. És democràtica, defensa els nostres drets i persegueix del delicte...

Vull creure-ho, i ho crec. I quant expulsin del cos -a veure si hi ha més sort que amb els policies que han estat condemats per delinquir i abusar de la seva autoritat-, llavors encara hi creuré més.

Sóc mestre, i mai faré corporativistme amb un mestre pederasta que abusa de la confiança que ens proporciona tractar amb uns alumnes que confien en nosaltres i en el que representem. Em va semblar que aquells energúmens que tacaven l'uniforme que porten actuaven amb els vianants com un pederasta en un happy park. Per què és indubtable que van donar força pel sac (i demano perdó per l'expressió, encara que això de demanar perdó no sé si es farà gaire extensiu més...).

I tot això que escric és pura opinió. Es pot discrepar, faltaria més...!!!

Voldria acabar amb una reflexió. Si tingués un d'aquests policies, perdó, energúmens disfressats de policia -els policies que conec en diferents cossos actualment no són ni de lluny així-, no els faria res. I no els faria res no pas només perquè els hi arribo al melic i no puc, és que no en tinc cap ganes de posar-me al seu nivell. Demanaria que es lliuressin a la policia de veritat. Sí, ja sé que no ho farien, i potser fins i tot que m'emportaria algun cop, però no respondria amb la seva violència ni, atenció, la violència d'alguns manifestants professionals que una bona policia sabria detenir i aillar.

La violència només comporta violència, així que si algú vol expressar ràbia, que no sigui en aquestes planes. Clar que si mostrar la ràbia és a canvi de no fer cap acte de violència... potser que ho entendré.

Tanmateix, respecte per als estudiants, els periodistes, els vianants i, naturalment, per a una majoria de policies que farien bé en demanar que netegin la casa d'usurpadors d'uniformes que ens recorden temps molt, molt grisos...
Bé que no voldria la policia de... Polònia -dos telenotícies més com els que hem vist i començarem a pensar que és veritat el que no deixa de ser una paròdia sobre alguns d'aquests grisos a color...-.

Com a hores d'ara no hi ha hagut ni detencions, ni dimissions, les disculpes, explicacions i mesures fetes fins ara sonen a... Polònia.