Pàgines

dissabte, 10 de novembre del 2007

"¿Por qué no te callas?"

Vagi per endavant que la foto que acompanya aquest text correspon a fa dos anys, a la cimera iberoamericana celebrada a Salamanca el 2005 i a on la cordialitat entre la Corona y Hugo Chávez no feia sospitar la frase pronunciada avui per Joan Carles I dirigida al president veneçolà mentre aquest últim no deixava proseguir en el seu discurs al president del govern español José Luis Zapatero (qui, per embolicar més la troca, estava demanant respecte pel seu predecessor, José María Aznar, més enllà de les seves evidents discrepàncies ideològiques).
(Des)Aconsello veure el video o llegir la notícia, és il·lustratiu de com els realities show estan arribant a les altes esferes... Imagino que alguna associació de pseudoperiodistes del cor, o de frikies de darrera generació, o d'ex-participants de Gran Hermano, o l'associació de participants de les tardes con Patricia, denunciarà la Casa Reial i Cia. per intrusisme professional.
No obstant, ara és un bon moment per refermar que les coses mai han estat millor que ara. Mai. Si considerem que a finals del XIX hi havia un sistema de torn de partits que perpertuava una oligarquia corrupta i caciquil mentre reprimia obrers, camperols i demòcrates (més del 80% de la població en aquell moment...), allò sí que era per deprimir-se, per pensar que realment ells sí que vivien en un moment veritablement caòtic, del qual mai podrien sortir...
És clar que, ben pensat, un segle abans, a finals del XVIII i inicis del mateix XIX, recordem que hi havia un Antic Règim on el 98% de la població vivia oprimit per uns privilegiats que, nobles o clergues, vivien ignorant-los. Allò sí que devia ser desesperant...
Bé, ja posats, si retrocedissim encara més, en la formació dels Estats Moderns...
En fi, tornem al s. XXI i siguem tan crítics com responsables i respectuosos amb els qui ens han precedit. Sortir de l'Edat Mitjana per caure en l'Antic Règim, acabar amb ell per introduir un nou concepte de drets i llibertats, democratitzar a una part del món les estructures socials i polítiques (em costa creure que les econòmiques) no va ser senzil per als nostres avantpassats, els homes i dones que ens han precedit. Els hi devem respecte, il·lusió i un compromís d'intentar no només canviar, sinó millorar el que fa més de 5000 anys i que anomenem, simplement, Història.
Per això cal fer callar els dictadors, reiet meu, però a tots, els que tenen o no petroli, els que tenen o no riqueses, els aliats i els aliens, els capitalistes i els comunistes, els educats i els malparlats. Potser es tracta d'anar acabant el reality show al que ens tenen acostumats, on ens atorguen el paper de figurants...
En fi, que si la corruptela del sistema canovista també va caure i va ser substituïda per un sistema més representatiu... ja valdria la pena que els nostres polítics, amb el cap de l'Estat al capdavant, fessin una aposta honesta (sic) pels seus representats que, al cap i a la fi, també som Història encara que no sortim a cap llibre.
NOTA: el contingut d'aquest comentari és absolutament subjectiu, no compté cap veritat absoluta i només pretén ser una reflexió més de la qual discrepar pot ser també una opció igualment tan subjectiva com lliure.

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Casualitat?





Com ja hem vist a classe, calia anar amb compte en el passat amb contrariar la monarquia. Al liberal Torrijos, el 1833, contradir a Ferran VII a la fi del seu regnat li va costar morir afussellat a la platja de Málaga. Gairebé 200 anys després, un descendent del rei, tot i que no proper ideològicament, es va retratar ahir 30 d'octubre del 2007 davant del quadre. I ho va fer amb motiu de la inauguració de l'ampliació del Prado. Naturalment que tot es deu a la casualitat, ningú pensarà que el rei o algú altre va triar el quadre de Gisbert, pintat el 1888, per enviar un avís per a navegants en un moment en què el monarca ha estat qüestionat tant des de l'emissora episcopal -COPE- com des de sector tan allunyats a l'emissora com l'independentisme català -joventuts d'ERC-. Uns i altres caldria que repassessin la història, però no per por a ser passats per les armes, com Torrijos i els seus seguidors liberals, sinó per comprendre que la violència, ja sigui cremant fotografies o encenent els ànims de la gent des les ones herzianes, no ha fet més que provocar problemes que després, alguns generals recolzats en l'oligarquia dominant, poden convertir no en un pronunciament del XIX, sinó en un cop d'Estat del XX. I d'això, en Història, ja en tenim prous exemples, no ens calen més...


Bé, i ara, al que ja he pogut comentar al B i al C i ara coneixeran els de l'A. Aquí hi podeu escriure les preguntes que per manca de temps no podem comentar a classe, o que ens poden sorgir tot estudiant, o que alguna notícia, com la que comento avui, ens pot suggerir.


Recordo que les preguntes seran recollides i posteriorment les aniré publicant en diverses notícies, agrupant-les per temes. Ara, per fer-ho, si voleu, tan sols heu de clicar a comentaris. Cal estar registrat i no oblideu posar de nom el vostre nom i cognom seguit del curs (exemple Jordi Panisello 2n A). Com a nom d'usuari heu de posar el vostre correu i la contrasenya que trieu. Recordeu que no sortirà publicat immediatament.


Bé, als qui hi participeu, perfecte. Als qui ho llegiu, perfecte. Als qui ho ignoreu, perfecte. Al cap i a la fi, tothom sap que la perfecció no existeix...