Pàgines

dissabte, 10 de novembre del 2007

"¿Por qué no te callas?"

Vagi per endavant que la foto que acompanya aquest text correspon a fa dos anys, a la cimera iberoamericana celebrada a Salamanca el 2005 i a on la cordialitat entre la Corona y Hugo Chávez no feia sospitar la frase pronunciada avui per Joan Carles I dirigida al president veneçolà mentre aquest últim no deixava proseguir en el seu discurs al president del govern español José Luis Zapatero (qui, per embolicar més la troca, estava demanant respecte pel seu predecessor, José María Aznar, més enllà de les seves evidents discrepàncies ideològiques).
(Des)Aconsello veure el video o llegir la notícia, és il·lustratiu de com els realities show estan arribant a les altes esferes... Imagino que alguna associació de pseudoperiodistes del cor, o de frikies de darrera generació, o d'ex-participants de Gran Hermano, o l'associació de participants de les tardes con Patricia, denunciarà la Casa Reial i Cia. per intrusisme professional.
No obstant, ara és un bon moment per refermar que les coses mai han estat millor que ara. Mai. Si considerem que a finals del XIX hi havia un sistema de torn de partits que perpertuava una oligarquia corrupta i caciquil mentre reprimia obrers, camperols i demòcrates (més del 80% de la població en aquell moment...), allò sí que era per deprimir-se, per pensar que realment ells sí que vivien en un moment veritablement caòtic, del qual mai podrien sortir...
És clar que, ben pensat, un segle abans, a finals del XVIII i inicis del mateix XIX, recordem que hi havia un Antic Règim on el 98% de la població vivia oprimit per uns privilegiats que, nobles o clergues, vivien ignorant-los. Allò sí que devia ser desesperant...
Bé, ja posats, si retrocedissim encara més, en la formació dels Estats Moderns...
En fi, tornem al s. XXI i siguem tan crítics com responsables i respectuosos amb els qui ens han precedit. Sortir de l'Edat Mitjana per caure en l'Antic Règim, acabar amb ell per introduir un nou concepte de drets i llibertats, democratitzar a una part del món les estructures socials i polítiques (em costa creure que les econòmiques) no va ser senzil per als nostres avantpassats, els homes i dones que ens han precedit. Els hi devem respecte, il·lusió i un compromís d'intentar no només canviar, sinó millorar el que fa més de 5000 anys i que anomenem, simplement, Història.
Per això cal fer callar els dictadors, reiet meu, però a tots, els que tenen o no petroli, els que tenen o no riqueses, els aliats i els aliens, els capitalistes i els comunistes, els educats i els malparlats. Potser es tracta d'anar acabant el reality show al que ens tenen acostumats, on ens atorguen el paper de figurants...
En fi, que si la corruptela del sistema canovista també va caure i va ser substituïda per un sistema més representatiu... ja valdria la pena que els nostres polítics, amb el cap de l'Estat al capdavant, fessin una aposta honesta (sic) pels seus representats que, al cap i a la fi, també som Història encara que no sortim a cap llibre.
NOTA: el contingut d'aquest comentari és absolutament subjectiu, no compté cap veritat absoluta i només pretén ser una reflexió més de la qual discrepar pot ser també una opció igualment tan subjectiva com lliure.

14 comentaris:

cristian ha dit...

Hola Pani, volia fer-te un parell de preguntes

En la primera qüestió em vull referir en la contradicció que existeix entre: “Apunts sobre Oposició a la Restauració” i “Apunts del catalanisme copiats a classe a partir del power point + el llibre”. En el primer es diu que els moderats s’escindiren del Centre Català i el 1889 fundaren la Lliga de Catalunya, essent el seu líder Enric Prat de la Riba. En el segon s’afirma que això succeeix el 1887 i que n’és líder (dirigent) Àngel Guimerà. M’agradaria saber per quina opció he de decantar-me.

La segona qüestió va sobre el Centre Català. Després de parlar de l’escissió dels moderats per fundar la Lliga de Catalunya, ja no se anomena CC més, excepte en els “Apunts sobre Oposició a la Restauració” on diu que en el 1892 s’uneix amb Lliga de Catalunya per formar la Unió Catalanista. Voldria saber que succeeix després de l’esmentada escissió dels moderats. Continuen els federalistes sols? Sí és així, participen en la Unió Catalanista?

Gràcies per respondre, tot i ser el cap de la setmana abans de l’examen

Pani ha dit...

Qüestió 1: L'escissió es produirà el 1887, quan les opcions de Valentí Almirall s'imposen al Centre Català (pare ideològic del projecte) i això fa que els membres més conservadors (que acusaven els federalistes d'afavorir el centralistme barceloní) no acceptin la derrota i l'abandonin (Àngel Guimerà i Domènech i Montaner entre d'altres)per fundar la Lliga de Catalunya. Qüestió 2: Des del moment de l'escissió el Centre Català entrarà en una ràpida decadència (i els federalistes amb ell), mentre que la Lliga de Catalunya s'unirà al Centre Escolar Catalanista (N. Verdaguer, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadalfach, Duran i Ventorsa...).
El 1888 la Lliga de Catalunya aprofitant que la Reina regent Maria Cristina d'Habsburg presidí els Jocs Florals li va adreçar un missatge, en català, on li demanava la instauració d'un règim autonòmic. Més tard, el 1991, la Lliga de Catalunya impulsà el neixement de la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l'any 1901, del partit acabat de néixer anomenat Lliga Regionalista (desapareixent la Lliga de Catalunya), on hi començarà a destacar, amb els anteriors Francesc Cambó.
Espero que quedi més clar, Cristian, i s'hagin resolt els dubtes.

Adrià Garcia 2n A ha dit...

Ho sento però ho haig de dir:

Espanya, després de conquerir America (1492), es va creuar de braços i es pensava que ya estaba tot fet. A vegades em dona la sensació que encara estem esperan a reaccionar. Com a mínim, el s.XIX es caracteritza per la pasivitat i la lentitud en tots els desenvolupaments respecte de la resta del mon.

Pani ha dit...

Bé Adrià, si el que vols dir és que es va creuar de braços pel que fa a la intenció d'ajudar els pobles que hi vivien, d'acord, si bé l'expoli de riqueses minerals amb costos humans -a la compte dels indígines- altíssims no es va aturar durant segles. Tanmateix, és clar, això no és una exclusiva del colonialisme espanyol, sinó també de l'anglès, el francès, l'holandès, el portuguès...
Tot plegat s'ha de posar en el context de l'època, i en fer-ho hi ha moltes coses que es poden explicar -explotació, esclavisme...-. pèrò mai justificar o ser motiu d'orgull com fins a la meva generació ens van explicar i fer aprendre a l'escola.
Chávez i altres dictadors (i opressors del seu poble) sempre tindran a favor la Història mentre no es repari del tot el mal que hi vam fer totes les potències colonitzadores del passat -i les del present, ja sigui en govern dels EEUU, Rússia, Unió Europea, Arabia Saudita, Israel, Líbia, Jordània, Marroc, Xina, Japó, etc. afegint-hi les multinacionals respectives-.
I és clar que segur que moltes bones els hi vam aportar, però, vist amb perspectiva i veient com estan la majoria d'aquests països el preu a pagar està sent massa alt i, ben mirat, tampoc es nota tan el seu benefici, oi?
(Dit això, i tenint en compte la prova de demà, segueixo obert a qualsevol dubte de darrera hora. Bon diumenge!)

andrea jahnke ha dit...

Paniiiii, una cosa, el tema de la generalitat republicana entra oooi?
es que com avui haviem de comentar les últimes preguntes i taal, doncs això..
Millore't!

Pani ha dit...

Doncs dues coses, Andrea.

Per una banda sí que entra, doncs tot i no corregir les activitats la veritat és que ja veieu que eren bastant clares de fer i el llibre, que va amb el ppoint, ajuda.
D'altra banda, cal pensar que si és un tema que el "profe" no ha acabat d'explicar, si jo fos alumne pensaria que no crec que pregunti sobre aquest tema, tot i que, per si un cas me'l miraria igualment, però menys... (al cap i a la fi, si hem estat atents a classe i hem fet els exercicis, és el més recent, per tant cap problema tampoc, però...
(i tallo que demà vull venir -o si no la prova segur que arriba, ànims!)

Pani ha dit...

I gràcies pels desitjos de millora, els transmetré a la meva esquena. Com deia, tallo i a fer repòs. Quina mala història...

adria_escabias ha dit...

hola pani sòc l'Adrià Escabias
2n A jeje

et volia fer 3 preguntes referents a la recuperació, ja que el segon trimestre no el vaig acabar assistint a totes les clases m'han sorgit uns dubtes:

1ª quina diferència hi ha entre caudillo i generalissimo ?

2ªAbans de finalitzar amb el cop de Franco del dia 1, el coronel Casado, recolçador de la república que va fer realment?

3ªCom a última qüestió, quan es crea el partit radical de Lerroux, la CEDA salia amb aquest i forma un partit radicalcedista? o el pressiona per quedar-se amb el poder i ser Gil Robles el que domini aquest bieni negre?

Pani ha dit...

CAUDILLO i GERENALÍSIMO

Hola Adrià, pel que fa a la primera pregunta doncs un Caudillo no passa de ser, com l'altre,uns dels títols que es va autoadjudicar Franco i la seva propaganda. En aquest cas agafa aquesta paraula per destacar el seu lideratge sobre el poble espanyol -el vencedor, és clar, doncs l'altre no eren espanyols sinó rojos...-.
Sobre la paraula Generalísimo és clar que més enllà de ser Capità General només quedava Emperador o César, sembla que va triar inventar-se una nova graduació, Generalísimo, per sobre de qualsevol altra i evidentment única.
Per separar temes contesto en un altra comentari la segona.

Pani ha dit...

EL CORONEL CASADO

El 1939 era cap de l'exèrcit del Centre. La guerra semblava perduda de manera que va optar per aconseguir una pau negociada. Pensava amb ingenuïta que els militars professionals fidels a la República no serien repressialiats pels nacionals. La nit del 5 al 6 de març de 1939 Casado es va sublevar contra el govern de Juan Negrín i va formar el Consejo Nacional de Defensa. El cop de Casado va trobar l'oposició de les forces militars situades a Madrid i voltants, comandades per caps comunistes. Casado vencerà finalment´els comunistes, iniciant les negociacions amb el govern de Burgos (Franco, vaja). Les negociacions fracassen per la poca força de Casado y el seu poc marge de maniobra (la guerra estava perduda). Finalment entregarà Madrid el 28 de març mentre ell i altres membres del govern fugiran València i després a l'exili.
Com veus, va intentar pel que sembla salvar la seva pell i la d'altres oficials, però realment va acabar traint la República -o si més no el seu govern...-.
Si algú vol una informació més gran pot consultar aquesta adreça http://es.wikipedia.org/wiki/Segismundo_Casado
En aquesta adreça s'explica en més detall la seva fòbia anticomunista, la seva col·laboració amb socialistes i anarquistes i els seu exili i retorn per a ser jutjat.

adria_escabias ha dit...

gràcies per les dues respostes jordi

no les esperava contestades tan ràpid, merci

quan estigui enllestida l'última ja em pasaré a llegirla ( la del partit CEDA i el radical de lerroux, es que no em va quedar clar si ambdos s'al·lien, o nomès és que la CEDA permet la creació d'aquest partit radical però sense pasar a formar-ne part d'ell. Perque amí em sonava que com el partit de Lerroux tenia majoria va ser un objectiu de la CEDA per al·liar-se i prendre tot el poder. no n'és d'extrany si el partit de lerroux no estava a favor amb les seves idees?

gracies

Pani ha dit...

RELACIÓ PARTIT REPUBLICÀ RADICAL DE LERROUX I LA CEDA DE GIL-ROBLES

Anem per la tercera qüestió que planteges, Adrià, que suposo situes a les eleccions del 19 de novembre de 1933,les primeres generals amb un sufragi universal a Espanya. Les guanyen la CEDA i el PRR amb 115 i 104 diputats respectivament (la tercera força serà el PSOE amb 58).
En principi és Lerroux qui formarà govern amb membres només del seu partit, i la CEDA li donarà suport mentre aquest govern va tirant enrera les diverses reformes que s'havien fet duran el bienni anterior. Aquest fet va fer augmentar l'agitació social.
L'octubre de 1934 tres ministres de la CEDA entraran al govern; l'esquerra va interpretar que Gil Robles volia eliminar la República per mitjans legals.
Llavors enllacem amb els fets d'octubre. Els socialistes convocaren una vaga que fracassa com recordaràs excepte a Astúries i a Catalunya, on Companys proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Totes dues recordem que fracassaran i seran sufocades duament per es tropes de l'exèrcit espanyol millor preparades i experimentades: l'exèrcit del Marroc, comandat precisament per qui més tard coneixerem com a Caudillo i Generalísimo.
Bon diumenge que marxo a dinar.

net ha dit...

Bon diumenge!
Només volia passar-me, per comentar-te que he trobat una web que trobo està bastant bé explicant fets que van des del cop d'estat fins a la transició.
el link és: http://www.3cat24.cat/especials/Franquisme_Transicio/esdeveniments.htm
que acabi bé el dia!
salut!

Pani ha dit...

Hola Net!

He estat mirant l'enllaç i realment és una forma molt bona d'anar repassant i ampliant el que comentarem a classe i el que ens aporta el llibre de text.
Gràcies.