dilluns, 25 d’abril del 2016
Geografia - La terciarització de l'economia - Presentació
Presentació del tema de la Terciarització de l'economia
dijous, 8 de març del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
dissabte, 28 de gener del 2012
Els fets d'octubre de 1934
El dia 6 d'octubre de 1934, Lluis Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català.
Les causes d'aquesta decisió foren el nou govern radical-cedista d'Alejandro Lerroux amb tres ministres de la CEDA (Gil-Robles, un d'ells) i l'amenaça que planava sobre l'autonomia catalana.
La proclamació estava cridada a fracassar al cap de poques hores. Aquí hi trobem un relat extret de la web de la pròpia Generalitat (amb alguna inexactitud* que podem comentar a classe). He afegit enllaços que poden completar la informació.
"La Llei de contractes de conreu va provocar l’enfrontament entre el govern espanyol i l’oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d’octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.
El govern espanyol havia aprovat* definitivament la Llei de contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir* en president del govern. El nou estat va començar a proferir un conjunt d’amenaces força punyents contra l’autonomia catalana. Les relacions amb el govern català encara van empitjorar més quan es van nomenar tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una organització política que encapçalava un gran defensor dels interessos de l’església, José María Gil-Robles. Aquest fet va comportar que els socialistes espanyols i l’Aliança Obrera de Catalunya declaressin una vaga general que no va tenir l’èxit de convocatòria esperat.
Davant aquest enrariment polític, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va mostrar-se contrari als actes del govern espanyol de Lerroux i va proclamar, a les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934, l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Mentrestant, a Astúries s’havia iniciat una revolta armada, amb moltes morts, que va durar quinze dies.
Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. La proclama també va comportar la declaració de l’estat de guerra. La policia es va posar a les ordres del cap de la regió militar, el general Domènec Batet, que es va haver d’enfrontar a grups armats als carrers i en institucions com el CADCI, la qual cosa va comportar la mort de tres persones.
L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguai’. Un captiveri que es va perllongar fins al febrer del 1936, moment en què el Front d’Esquerres de Catalunya va vèncer en els comicis generals.
Durant aquells dies es van dur a terme diferents actes violents armats contra algunes esglésies i clergues i detencions de persones de dretes. Tanmateix, la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas."
Finalment aquest vídeo, resum de la II República Catalunya fins als fets exposats.
A rel d'un comentari de la Maria sobre el paper de la dona, us recomano aquesta pel·lícula sobre la dona que ho va aconseguir. Es deia Clara Campoamor, pertanyia al Partit Republicà Radical Socialista (nom autèntic del partit de Lerroux, que va abandonar aviat el darrer adjectiu) i va ser escollida a les eleccions constituents de juny de 1931. Des del Parlament, i malgrat l'oposició de membres no només de la dreta, sinó del seu mateix partit (com Victoria Kent, també diputada radical que estava en contra -sic-).
És la pel·lícula que es va passar a RTVE i val realment la pena, doncs hi surten molts personatges històrics que hem estudiat.
dilluns, 14 de novembre del 2011
Temes 5 i 7 El relleu i les aigües a Espanya i a Catalunya
Cal saber situar allò que estudiem i aprenem. De nou els mapes de l'Enrique Alonso a l'xtec ens seran de gran utilitat.
El relleu a Espanya
(si fallen els enllaços inferiors, com sembla, cliqueu aquí)
El relleu a Catalunya
La hidrografia a Espanya
La hidrografia a Catalunya
El relleu a Espanya
(si fallen els enllaços inferiors, com sembla, cliqueu aquí)
El relleu a Catalunya
El relleu i les comarques a Catalunya
(sembla que fallen els enllaços inferiors, com sembla, l'origen era aquí però sembla que els han tret)
La hidrografia a Espanya
La hidrografia a Catalunya
dimarts, 1 de novembre del 2011
Orígens del catalanisme
El catalanisme polític sorgeix el darrer terç del segle XIX per a consolidar-se al tombant de segle amb la fundació de la Lliga Regionalista, partit que posaria en evidència la crisi de la Restauració borbònica que començaria a regnar un jove Alfons XIII (1902-1931).
Aquí teniu un vídeo d'una sèrie en dibuixuts animats de fa 20 anys que poden servir de molt bon repàs de diversos temes com l'obrerisme i el catalanisme (passant per Cuba, la Mancomunitat...). Val la pena veure'l pel seu sentit didàctic ple d'idees exposades molt planerament.
A més teniu ja penjat el ppoint que hem vist a classe sobre el tema (presentacions). Si hi ha cap dubte o pregunta, a comentaris, tot just a sota. Valoraré especialment les preguntes sobre les parts del contingut del vídeo que no hem explicat encarar (per exemple: què va ser la Setmana Tràgica o qui va ser Duran i Bas). I per començar i saber qui el mira primer, una pregunta: a quin poeta se li dóna força importància en aquest vídeo? I quina obra seva s'esmenta primer, relacionat amb la crisi del 98?
Si algú vol fer un breu esquema sobre els temes que parla el vídeo, el pot presentar per escrit el dia de la prova (divendres vinent).
Si algú vol fer un breu esquema sobre els temes que parla el vídeo, el pot presentar per escrit el dia de la prova (divendres vinent).
divendres, 21 d’octubre del 2011
La Restauració borbònica (1a part): 1875-1902
Unes quantes imatges comentades sobre la primera part de la Restauració Borbònica (1875-1902), tot i que podem trobar algunes de la seva crisi (1902-1931).
La I República (no feu cas de les veus... i reconegueu l'himne de la 1a República)
Alfons XII (1875-1902)
La Constitució de 1876 (el "xec en blanc")
Pacte del Pardo (1885)
Moviment obrer
Sobre el moviment obrer
Video molt il·lustratiu excel·lent (molt bon repàs amb la música de la Internacional en algún moment)
Les Bases de Manresa (1892) i Catalunya la Fàbrica d'Espanya.
La 2a Guerra de Cuba (1895-1898)
La I República (no feu cas de les veus... i reconegueu l'himne de la 1a República)
Alfons XII (1875-1902)
La Constitució de 1876 (el "xec en blanc")
Pacte del Pardo (1885)
Moviment obrer
Sobre el moviment obrer
Video molt il·lustratiu excel·lent (molt bon repàs amb la música de la Internacional en algún moment)
Les Bases de Manresa (1892) i Catalunya la Fàbrica d'Espanya.
La 2a Guerra de Cuba (1895-1898)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)