El Museu d'Història de Catalunya està exposant actualment una exposició sobre les Colònies Industrials. Simplement us ho faig saber per si algú hi vol anar aquests dies que vénen per refermar els seus coneixements sobre el tema i després fer una passejada per la Barceloneta, el Moll de la Fusta o el Maremàgnum, propers a on es troba situat el museu.
Mostra un mapa més gran Qui hi vagi estarà bé, i si ho vol comentar per aquí, doncs millor -i si n'envia alguna foto anirem completant l'àlbum-. Sincerament espero que gaudiu de l'exposició els qui hi aneu.
Al web d'Història hi teniu penjat el dossier de l'exposició que us pot ser útil tant per la seva claretat per repassar, com per preparar aquesta visita.
Aquí teniu un bon esquema del Professor Daniel Gómez Valle que ens situa a l'època que estem. No obstant, la visió d'un pagès debia ser més planera, i els esdeveniments de 1917 li devien arribar, si no els vivia, per diferents vies. Clar que potser en va ser testimoni directe. En fi, vosaltres li poseu veu.
Us escolto.
(si algú modifica el que va escriure a l'exercici, que ho digui i que conservi igualment l'exercici escrit tal com el va fer...).
"La revolució comença a casa" Vladimir Ilich Uliánov
El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Es un bon exemple de la defensa passiva que va realitzar la ciutat durant aquest període
El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Consisteix en 200 metres de túnels amb una alçada de 2'10 metres i una amplada que oscil•la entre els 1'5 i els 2 metres. Compta amb tres entrades d'accés, i va ser excavat gràcies a l'esforç de molts veïns que es va implicar en la seva construcció. Concebut per protegir la població dels atacs aeris, el Refugi 307 s'ha recuperat i obert al públic per tal de mostrar la crueltat de les guerres i les seves conseqüències.
El dia 16 de març de 1938, a les 22’08, va començar el bombardeig més sagnant que va patir Barcelona durant la Guerra Civil. Va durar prop de tres dies, va causar més de mil morts i ferits, va destruir 45 edificis i en va danyar 75 més. Barcelona va ser banc de proves per a una pràctica que només s’havia vist breument durant la Primera Guerra Mundial: el bombardeig indiscriminat de la reraguarda. La vida quotidiana es va veure cruelment trasbalsada, les famílies que podien enviaven els fills a lloc segur, i la moral de la ciutat va anar erosionant-se, contribuint a fer més aclaparadora la victòria franquista.
A mitjan 1937, l’Ajuntament de Barcelona va haver d’imposar el racionament dels aliments bàsics. Molts ciutadans van haver de recórrer al mercat negre o a l’intercanvi de productes i béns per menjar. Tenir familiars o amics al camp era tota una sort, ja que d’aquesta manera, es podien anar a buscar aliments. Al tram final de la guerra es van arribar a registrar assalts dels magatzems governamentals, i els menjadors populars estaven desbordats per la demanda. Barcelona es va convertir en una població trista, bruta, destrossada i desmoralitzada.
La Gran Guerra va ser una novetat a molts nivells, però sens dubte que la gran novetat i la paradoxa alhora fou que la guerra ja no tenia fronteres entre continents. I és una paradoxa perquè són les fronteres dels vells estats amb els seus vells conflictes, juntament amb les noves fronteres creades en altres continents: les colònies. Cap frontera va frenar, evitar o justificar un sol mort. I en va haver uns quants...
Si hi ha cap dubte... (fins diumenge a les 17 h.).
Les guerres sovint les estudiem amb data d'inici i final. En realitat és una artimanya més que fem servir els historiadors per a situar en el temps un conjunt d'esdeviments sense sentit. És com posar reixes al fum: per més que tanquis la gàbia el fum seguirà present dins i fora... I fora dels límits que li posem a les guerres no només s'hi trobes les seves causes i interessos per una banda, sinó també les seves conseqüències que, en un intent per corregir les nostres limitacions, anomenem erròniament postguerra...
Agustí Centelles (El Grau de València 1905-Barcelona 1985) en va deixar testimoni fotogràfic i literari. La petita exposició del Centre d'Art Santa Mònica ens en donar una gran idea de la seva tasca de viure per no oblidar i així ajudar a què hi hagi fets que més val que no repetim mai en nom de cap suposat ideal, alhora que ens recorda que els somnis no moren mentre hi hagi algú que els té...
La vostra feina serà visitar de forma voluntària l'exposició, fer-vos alguna foto allí, llegir els seus textos, gaudir -i patir- les seves fotografies plenes de vida i emocions i, finalment, deixar un comentari aquí sota indicant al final qui sou -la foto l'envieu a jopani@gmail.com-.
I no deixeu de llegir -i respectar escrivint si voleu- el llibre de signatures de l'exposició.
Exposició
EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BRAM
Agustí Centelles
Horari ARTS SANTA MÒNICA
de dimarts a diumenge d’11h a 21h
dilluns tancat, excepte festius
Fins al 10 de gener de 2010
Quan abans hi aneu... millor. En "Robert Capa català" va fer les fotos pensant en vosaltres. Creieu-me...
Aquí hi podeu posar els dubtes que encara hi hagi sobre el tema. Des dels exercicis encomanats fins a la teoria explicada, passant per algun dels textos del dossier que s'han penjat a la plana web.
Si teniu algun dubte i no el podeu exposar a classe per manca de temps, aquest és l'espai (i no espereu a diumenge, que jo també tinc família...).
Aquest blog substitueix els correus que a vegades envieu sobre els temes que fem, i així preguntes i respostes poden ser compartides.
Recordeu que diu el savi que "si preguntes una cosa que no saps, potser semblaràs una persona ignorant durant uns instants, però si no ho preguntes... segur que ho seràs durant tota la vida!".
Una abraçada i a disposar, que per això estem...
Pani (signeu les aportacions, gràcies -tan fàcil com clica a correu o a nom i escriure'l).
En aquests dos temes hem parlat de l'Estat liberal a finals del XIX, centrant-nos en alguns Estats liberals europeus malgrat la pervivència de l'Antic Règim en altres... Finalment vam veure com la competència entre aquests estats, la influència del nacionalisme, la recerca de nous mercats i de prestigi i reconeixement internacionals els durà a emprendre una colonització que formarà en alguns casos autèntics imperis.
Cal saber bé el pas del colonialisme a l'imperialisme i sobretot les causes d'aquest imperialisme. Bona part d'aquests imperis van deixar una empremta encara visible en alguns continents... (conèixer i dominar el mapa d'Àfrica sempre és d'utilitat)
I és que les conseqüències de l'imperialisme, encara que no entren a l'examen de dilluns, portaran molta cua...
I si hi ha algun dubte, com ja vaig dir dijous a classe i he repetit avui... sempre teniu aquest bloc a disposició...
Realment l'Antic Règim va desaparèixer. Si més no formalment. Ara bé, potser els canvis que van comportar algunes revolucions no van arribar a tota la població. Sabríeu dir de quines revolucions parlem i a quins grups socials ens referim? I com van reaccionar uns i altres? Com es van organitzar? Bé, les preguntes són moltes i la prova és dilluns...
En aquest espai podries dir la teva opinió acompanyant-te dels coneixements que ja tens adquirits... Ànims!
Tan tranquil i gens nostàlgic que estava explicant jo les manifestacions estudiantils dels 70 i la repressió de la policia, aquells grisos tan grisos en tot i... aquesta setmana m'han rebelat les fotos en color. De cop i volta resulta que ja no hauré de fer referència al passat quan parli de brutalitat policial indiscriminada: les imatges són prou explícites. A la part inferior de la imatge teniu una de les fotos en blanc i negre que potser deixarà de ser la darrera referència de brutalitat d'un tipus de policia que no hauria de dur l'uniforme que porta...
Periodistes, un nen de 10 anys,veIns... Les imatges de TV3 ja eren prou explícites i em consta, per alguna de les meves alumnes, que hi ha imatges més flagrants d'alguns mossos agredint indiscriminadament a tort i a dret... Al matí a la universitat no va ser millor... (per cert, felicitats al Rector -?- per triar un desallotjament d'estudiants que portaven 4 mesos tancats -mira que es pot parlar en 4 mesos...-, tot just el dia abans d'una vaga de mestres: "no quieres caldo, dos tazas").
Bé, durant el franquisme vaig conèixer algun d'aquells policies que anava de gris. Era el pare d'un noi que jo entrenava a finals dels 70 a futbol. Parlant amb ell vaig entendre que no tots els policies eren tan grisos. Ara bé, vaig tenir la impressió, corroborada de forma indirecte per ell mateix, que per desgràcia el seu pensament i actuació eren l'excepció a la norma i regla de la brutalitat policial d'aquells anys en què el dictador ja havia mort, però la seva ombra era molt allargada -pocs anys faltaven per un intent de cop d'estat realitzat per persones grises de veritat...-. Sí, el meu amic era una excepció d'honestedat en un món de violència programada...
Quants cops de porra són necessaris sobre una persona caiguda al terra? Podeu comptar-los i us faltaran dits... M'agradaria creure, i encara crec, que ara aquests energúmens vestits de mossos que agredien de forma arbitrària, injustificada i sàdica deshonoraven l'uniformen que porten, perquè els mossos, en general, la nostra policia, en general, no és així. És democràtica, defensa els nostres drets i persegueix del delicte...
Vull creure-ho, i ho crec. I quant expulsin del cos -a veure si hi ha més sort que amb els policies que han estat condemats per delinquir i abusar de la seva autoritat-, llavors encara hi creuré més.
Sóc mestre, i mai faré corporativistme amb un mestre pederasta que abusa de la confiança que ens proporciona tractar amb uns alumnes que confien en nosaltres i en el que representem. Em va semblar que aquells energúmens que tacaven l'uniforme que porten actuaven amb els vianants com un pederasta en un happy park. Per què és indubtable que van donar força pel sac (i demano perdó per l'expressió, encara que això de demanar perdó no sé si es farà gaire extensiu més...).
I tot això que escric és pura opinió. Es pot discrepar, faltaria més...!!!
Voldria acabar amb una reflexió. Si tingués un d'aquests policies, perdó, energúmens disfressats de policia -els policies que conec en diferents cossos actualment no són ni de lluny així-, no els faria res. I no els faria res no pas només perquè els hi arribo al melic i no puc, és que no en tinc cap ganes de posar-me al seu nivell. Demanaria que es lliuressin a la policia de veritat. Sí, ja sé que no ho farien, i potser fins i tot que m'emportaria algun cop, però no respondria amb la seva violència ni, atenció, la violència d'alguns manifestants professionals que una bona policia sabria detenir i aillar.
La violència només comporta violència, així que si algú vol expressar ràbia, que no sigui en aquestes planes. Clar que si mostrar la ràbia és a canvi de no fer cap acte de violència... potser que ho entendré.
Tanmateix, respecte per als estudiants, els periodistes, els vianants i, naturalment, per a una majoria de policies que farien bé en demanar que netegin la casa d'usurpadors d'uniformes que ens recorden temps molt, molt grisos... Bé que no voldria la policia de... Polònia -dos telenotícies més com els que hem vist i començarem a pensar que és veritat el que no deixa de ser una paròdia sobre alguns d'aquests grisos a color...-.
Com a hores d'ara no hi ha hagut ni detencions, ni dimissions, les disculpes, explicacions i mesures fetes fins ara sonen a... Polònia.
