Pàgines

dimecres, 9 de desembre del 2009

La revolució Russa vista per un pagès rus...

Aquí teniu un bon esquema del Professor Daniel Gómez Valle que ens situa a l'època que estem. No obstant, la visió d'un pagès debia ser més planera, i els esdeveniments de 1917 li devien arribar, si no els vivia, per diferents vies. Clar que potser en va ser testimoni directe. En fi, vosaltres li poseu veu.
Us escolto.
(si algú modifica el que va escriure a l'exercici, que ho digui i que conservi igualment l'exercici escrit tal com el va fer...).
"La revolució comença a casa" Vladimir Ilich Uliánov

6 comentaris:

Sergio A. ha dit...

Feia uns anys que el nostre sector, el de la pagesia, es va veure plenament afectat per les decisions presses pel nostre Tzar Nicolau II.
Quan Nicolau II va decidir intervenir en la primera Guerra Mundial, molta gent ja va augurar que aquesta decisió seria una acció que a llarg termini condemnava el nostre Tsar, i així va ser. Els problemes van començar quan el nostre Tsar va mobilitzar (segons els rumors que corrien pels pobles) prop de 14mil homes per enviar-los a la guerra. La majoria d’aquest homes érem pagesos sense cap entrenament en la via militar, jo personalment, hem vaig salvar degut a la enfermetat de la hemofilia que pateixo.
Aquesta acció va provocar ben aviat que el nostre exercit patis doloroses derrotes, cosa que va fer que les nostres files es mermessin de mica en mica. De mica en mica, els pagesos que quedàvem a Rússia ens vam donar conta de que hi havia una altre conseqüència de haver enviat als pagesos al front: Les collites s’anaven quedant de mica en mica sense ningú que les cuides, i per tant, el nivell d’aliments als quals érem accessibles estava disminuint considerablement. Tot això es va fer patent en l’ànim de la gent ja que de mica en mica s’anaven sentint mes rumors sobre gent desconforme amb el règim, el malestar estava creixent i la situació era insostenible.
Cansats d’aquesta situació milers de treballadors ens vam unir i vam decidir lluitar contra el Tsar a mode de vagues, acció a la que es van sumar els militars i que va desencadenar l’abdicament del Tsar i l’establiment d’un govern provisional. Tots ens vam quedar sorpresos, ja que al cap i a la fi es va demostrar que teníem mes poder del que ens volien donar.
El govern que va suplantar el Tsar aviat va començar a prometre interessants reformes com amnistia política, drets sindicals o llibertats individuals... tanmateix no vam retirar-nos de la guerra, cosa que va fer que el malestar de la població no disminuís, estaven farts de personatges que nomes s’afavorien a si mateixos.
Es rumorejava que un personatge anomenat Lenin tenia unes idees que afavorien els interessos populars i les nostres esperançes i idees es van veure refermades. Sempre recordaré aquell 24 i 25 d’Octubre, quan aquell personatge desconegut per alguns de nosaltres es va fer un lloc a l’història. Lenin es va sublevar contra el poder establert i liderant els bolxevics van agafar el poder.
Les primeres mesures de Lenin ens van afavorir considerablement. Ens vam retirar de la guerra, am la qual cosa la felicitat de les persones al veure els seus familiars i l’estat dels camps gracies a persones que el treballaven va augmentar notablement. Ens va otorgar decret sobre la terra i les empreses...
Va sorgir la democràcia, un model polític que semblava fet per i per al poble, però tot i que al principi semblava que la situació de la nostra família com de la resta de famílies millorava no va ser mes que un miratge ja que les sancions imposades, la manca de llibertat, la fam... van desencadenar una situació crítica.

Mireia ha dit...

Jo era un pagès rus quan tot va començar...
Al 1917 es va iniciar la Revolució Russa. Al febrer va esclatar una vaga general a Petrograd que en pocs dies es va estendre per moltes altres ciutats. El tsar Nicolau II es va veure obligat a abdicar i a deixar el poder en mans d’un govern provisional i es va establir a Rússia una república. El nou govern va decidir continuar la guerra i a l’octubre va haver una revolució socialista.
Mentre que els socialrevolucionaris i els menxevics continuaven al costat del govern els bolxevics es van posar al capdavant de les masses populars i Lenin va publicar les Tesis d’Abril. Lenin va presidir el primer govern bolxevic format entre d’altres per Trotski i Stalin.
Al 1918 va començar la guerra civil que va durar fins al 1921 i al 1922 es va crear l’URSS.
El govern va implantar al 1918 el comunisme de guerra,va nacionalitzar les indústries i els transports i va suprimir el mercat lliure. A més,va requisar els productes agraris i va monopolitzar el comerç de cereals.
Al 1919 es va celebrar el primer Congrés de Lenin i al 1921 a proposta de Lenin es va aprovar la NEP(Nova Política Econòmica) que tractava de posar en marxa una economia mixta que combinés elements del capitalisme i del socialisme.
A la mort de Lenin al 1924 es van succeir en el Partit Comunista lluités pel control del poder entre Trotski i Stalin.
Trotski va defensar la idea de la Revolució permanent i Stalin va defensar el socialisme en un sol país.
La imposició de Stalin sobre el partit va ser l’inici d’una llarga etapa coneguda com Stalinisme.
A partir de 1927,Stalin va promoure la idea de la planificació econòmica per això es va crear el Gosplan,organisme encarregat del disseny i la preparació dels plans quinquennals dels quals van haver tres.
Entre 1936 i 1939 Stalin va ordenar depuracions massives,les purgues,que van afectar milers de comunistes oficials de l’exèrcit roig,quadres del partit entre altres.
Els gulags van provocar el terror durant aquests anys.
Finalment el Congrés del Partit de 1939 va posar fi aquest període de terror.

Miquel Diaz Gomez ha dit...

PART FINAL

El nou gobern amb l'ajut del camarada Trotski va organitzar l'ecercit roig al qual mi vaig aderir .Mentre les victories avanáven el partit va instaurar un comunisme adaptat a les necesitats beliques i que va tenir una severa opocisio . Les revoltes van tornar a sacsejar Russia pero l'any 1921 l'exercit blanc fa ser derrotat definitivament.
Van instaurar una nova poluitica economica per solucionar el comunisme de guerra i despres de grans esforços i asesenços en l'exercit vaig poder arribar al partit l'any 1924 , any tambe en el que va morir el nostre camarada i comsiari Lenin .
Van sorgir greus disputes entre qui dirigiria el pais , el fidels a trotski defensavem la idea de una revolucio permanent pero en cambi Stalin , en qui Lenin confiava ampliamente , tenie unes idees una mica mes obscures .
L'any 1926 sota la direccio d'estalin el partit va promoure la creacio d'una planificacio economica quinquenal que ajudaria a la nova URSS a sorgir com a una gran potencia industrial , que va tenir com a consecuencies petites revoltes dels kulaks ja que les seves terres van ser monopilitzades i dirigides per l'estat.
Tots el troskistes pensavem que el regim estalinista posaria fi a les seves dures represio pero , un cop mes ens va sorpendre .
Ara erem perseguits pel govern que nosaltres mateixos habiem construits , i per aixo en una de les depuracions politiques em van agafar juntaments amb molts camarades i vam ser deportats als gulaks siberians on l'any 1939 degut al meu intent de fugida vaig morir desorientat , congelat i en terra de ningu despres de crear amb molts altres camarades la nova patria socialista .

Miquel Diaz Gomez ha dit...

PART INICIAL ( HO SENTO PER LIO )

L'any 1917 vaig rebre una carta del meu fill on m'explicaba que habia desertat i habia fugit del pais , m'explica les seves expreiencies al front i les derrotes que sufrien constantment .
Mentres el dies pasaven em vaig donar conta de que els maleits kulaks m'asetjaben economicament les meves terres , va arribar a tal punt que vaig tindre que vendreles als mateixos kulaks . Aquests diners em van ajudar a viatja a Sant Petersburg i poder afincarme a ciutat .
El dia 16 de febrer abans de entrar a la fabrica pasejava com sempre pel mercat on cada vegada es vivia mes tensio y mes agitacio social i politica .El poble com jo estabem farts de tanta guerra , cada dia reibeim noticies de derrotes i de morts , la poblacio estaba desmoralitzada i cansada de les condicions de vida , aixo em va recorda a un dia de gener de l'any 1905 si no recordo malament . La meva dona va anar a demanar ajut al tzar junt amb moltes persones mes , els cosacs van carregar contra la gent i la meva dona va resultar trapitjada .
Cuan vaig començar a treballar a la fabrica vaig no vaig notar molts cambis , les condicions del treball eren dures i agotadores i la remuneracio no compensava el sufriment . Va ser llavors quan em vaig unir al soviet de Sant Petersburg .
Despres de veure com apallisaben a un obrer fins causarli la mort vam decidir anar a la vaga el dia 23 o 24 de febrer , ara no ho recordo be , els proletaris de totes les ciutats de la Gran Russia aixecabem el puny contra l'opresor tzarista , vam tindre tanta força que el mateix Emperador Nicalau II es va veure obligat ha abidcar .
Ara els kadets dirigien el pais amb una mentalitat burgesa . La majoria del pais cridava visca per la revolució pero ni la democracia ni les seves llivertats civils van conseguir millorar la nostre vida. La guerra seguia i el camperols com antigament jo demanaven el repartiment de terres .

Els kadets tenien el poder legal pero pero els soviets en teniem el poder real . Les coses seguien igual i a l'abril les tesis de Lenin van arribar a la fabrica , la seva propaganda , les seves idees i la seva forma de expresarse motivaven una nova revolucio i augmentava la nostre conciencia com a clase .
Despres de tenir els meus primers contactes amb la minoria em vaig unir a la seva milicia anomenada guardia roja , l'objectiu de la milicia seria portar a russia a una nova revolucio que ens lliuraria de les cadenes del capitalisme a la nostra mare patria .
La nit del 24 vam pendre les posicions mes importants de Petrograd i a la matinada vam pendre el palau d'hivern .
Despres de que la revolucio trunfes extengense per tota russia el consell de comisaris del poble va decretar la pau i va repartir les terres entre la pagesia i va donar el poder de les fabriques als soviets .
Tots pensabem que ja estaba , que perfi podreim viure tranquilament , pero no va ser aixi .
La oposicio al regim socialista apoyat per les restants forçes tzaristes i finançades per capital extranger , van formar l'exercit blanc .

Marga ha dit...

Durant la Primera Guerra Mundial l’agricultura es va estancar a Rússia ja que l’exercit estava format per uns catorze milions d’homes, la majoria dels quals érem pagesos. Això va fer que els pagesos i tota la població russa en general passéssim per una època de fam i misèria, ja que es produí una enorme inflació en els preus i també augmentaren els impostos.
Aviat va quedar clar que el govern provisional no responia a les màximes aspiracions del poble rus. Per exemple nosaltres, els pagesos, continuàvem reclamant les terres. Es produí una agitació social que va ser aprofitada per Lenin i es posà al capdavant de les masses populars, Lenin ens donava la solució en les seves Tesis d’abril.
Després de la revolució d’octubre es formà el primer govern obrer i camperol, l’anomenat consell dels comissaris del poble, que va estar presidit per Lenin, i també en formaren part Stalin i Trotski. Algunes mesures d’aquest govern ens satisfeia les nostres expectatives al donar carta de legalitat a les ocupacions i els repartiments de terres, realitzats espontàniament des de feia mesos (és l’anomenat decret de la terra).
Després de signar la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya, les forces tsaristes i liberals van crear un exercit, l’exercit blanc per aturar el socialisme, però gràcies al nostre suport massiu que vam mostrar envers el socialisme vam ser capaços de derrotar l’exercit blanc amb el nostre exercit, l’exercit roig dirigit per Trotski.
A causa de la guerra civil, el 1921 la situació econòmica era molt crítica, la producció agrícola va baixar dos terços respecte el 1913, cosa que també va comportar que el comerç pràcticament desapareixes i es crees un profund malestar entre nosaltres, Així doncs, a proposta de Lenin, el Partit Comunista va aprovar, el 1921, unes noves directrius econòmiques denominades NEP (Nova Política Econòmica) on en un dels seus principals objectius es trobava tornar-nos a atreure a tots nosaltres, els camperols, cap a les idees revolucionàries, per tal d’aconseguir recuperar els nivells de producció agrària. I ho va aconseguir, ja que la nostre producció es duplicà.
El 1927 Stalin va promoure la preparació dels plans quinquennals i en el primer d’ells (1928-1932) s’inicià la col•lectivització de les nostres terres i com a conseqüència van aparèixer les granges col•lectives (kolkhozos) i les granges estatals (sovkhozos). Això nosaltres no ho podíem permetre per això vam aconseguir vèncer la col•lectivització amb una violenta repressió. Però els plans successius van fer que la producció agrícola tingués problemes de proveïment de la població i que al llarg de la dècada dels anys trenta la Unió Soviètica experimentés un canvi profund en la seva estructura econòmica i es convertís en un país industrialitzat.

Pani ha dit...

Sergio, Mireia, Miquel i Marga, us felicito pels vostres escrits. Diferents en el contingut i una mica en la forma són un bon repàs al període que estem estudiant.
Potser caldria en algun cas recordar que un pagès no faria servir determinats termes o determinat lèxic que vosaltres sí empreu pel vostre bon nivell de vocabulari i sintaxi. Igualment, hi ha petits detalls, com per exemple que un pagès rus parla de Revolució sense dir que era russa, perquè no en coneix altra que la seva. I també, si parla de Nicolau II, hi parlarà amb molt de respecte -el nostre benvolgut tsar de totes les Rússies i proctector del nostre destí- o amb menyspreu -el tirà que ens esclavitza i mata de gana-. Passar el corrector ortogràfic també penso que pot ser un bon consell...
D'altra banda el que dieu té bons fonaments i mostra un bon coneixement històric del període, fins al punt que ja teniu un punt tots quatre per al proper control.
Bé, tot es millorable -la meva crítica, positiva o de millora, en primer lloc-. Tanmateix us felicito perquè heu posat el llistó molt alt.
Pau, terra i llibertat per a tots 4! (vosaltres segur que ja m'enteneu...).