El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Es un bon exemple de la defensa passiva que va realitzar la ciutat durant aquest període
El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Consisteix en 200 metres de túnels amb una alçada de 2'10 metres i una amplada que oscil•la entre els 1'5 i els 2 metres. Compta amb tres entrades d'accés, i va ser excavat gràcies a l'esforç de molts veïns que es va implicar en la seva construcció. Concebut per protegir la població dels atacs aeris, el Refugi 307 s'ha recuperat i obert al públic per tal de mostrar la crueltat de les guerres i les seves conseqüències.
El dia 16 de març de 1938, a les 22’08, va començar el bombardeig més sagnant que va patir Barcelona durant la Guerra Civil. Va durar prop de tres dies, va causar més de mil morts i ferits, va destruir 45 edificis i en va danyar 75 més. Barcelona va ser banc de proves per a una pràctica que només s’havia vist breument durant la Primera Guerra Mundial: el bombardeig indiscriminat de la reraguarda. La vida quotidiana es va veure cruelment trasbalsada, les famílies que podien enviaven els fills a lloc segur, i la moral de la ciutat va anar erosionant-se, contribuint a fer més aclaparadora la victòria franquista.
A mitjan 1937, l’Ajuntament de Barcelona va haver d’imposar el racionament dels aliments bàsics. Molts ciutadans van haver de recórrer al mercat negre o a l’intercanvi de productes i béns per menjar. Tenir familiars o amics al camp era tota una sort, ja que d’aquesta manera, es podien anar a buscar aliments. Al tram final de la guerra es van arribar a registrar assalts dels magatzems governamentals, i els menjadors populars estaven desbordats per la demanda. Barcelona es va convertir en una població trista, bruta, destrossada i desmoralitzada.
(Font: El Refugi 307)
