A la vida recordes determinats moments històrics, moments col·lectius.
Quan tenia 7 anys vaig veure com un astronauta trepitjava la lluna per primer cop (21/7/1969). Quan en tenia 17 vaig ser testimoni de les primeres eleccions democràtiques i constitucionals després de 40 anys després de la Guerra Civil, era el 15 de juny de 1979.
Quan en tenia 27, el 9 de novembre de 1989, recordo la caiguda del Mur de Berlín i el que va significar.
Als 37, l'any 1999 no recordo cap esdeveniment especialment rellevant.
Als 47, l'any vinent, el 4 de novembre de 2009, recordaré que un any abans el món va veure un dia diferent: elecció com a president del país més poderós del món d'un home que representa la realitzacio d'un somni, el somni de Martin Luter King en un famós discurs, el 28 d'agost de1963.
És la història d'unes vacances escolars, aquelles llargues setmanes d'estiu que transcorren entre un curs escolar i l'altre, quan poden produir-se esdeveniments que marquen un canvi a la vida. Estem al 1983, durant l'època de la dama de ferro i els alts índex d'atur que provocarà la política del thatcherisme, sobretot amb les vagues dels anys següents. Les escoles estan de vacances. Shaun, que té 12 anys, és un nen solitari que creix en un poble costaner molt gris, el pare del qual ha mort en combat a la guerra de les Malvines. Durant les vacances, troba nous models masculins quan l'"adopten", els skinheadsdel poble. Amb els seus nous amics, Shaun descobreix un món de festes, coneix el seu primer amor i descobreix els encants de les botes Dr. Martins. És llavors quan coneix a Combo un skin racista, més gran que ell, que acaba de sortir de la presó. Mentre la banda d'en Combo acosa les minories ètniques locals, tot sembla preparat per a l'arrancada d'un procés de maduració que durà en Shaun de la innocència a l'experiència.
Aquí teniu un trailer de la pel·lícula:
Podem tancar els ulls a la Història, podem girar el cap i mirar en una altra direcció, i tanmateix, és Història. Més val conèixer-la bé...
Una gran novel·la que ha captivat segurament a algun de vosaltres, no recordo ara mateix qui potser l'havia llegit, i que ara arriba al cinema. Aquí teniu les portades en català i anglès de la novel·la. Per completar la trilogia idiomàtica la veurem en castellà...
Segons The Guardian es tracta d'una petita joia amb aquest argument.
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
En Turi m'ha enviat aquest enllaç on hi podreu llegir una crítica -espero que no influexi en un sentit o altre-.
D'altra banda, l'Asier ja m'ha enviat aquesta fitxa tècnica i també informació que demà compartirem.
L'Alba també m'ha enviat alguna crítica que passo a enganxar tot seguit:
" (...) El director Mark Herman pasa con torpeza y brusquedad de un terreno de ligereza apacible a otro terriblemente oscuro, y trata finalmente de golpearnos con una conclusión diseñada cínicamente para lograr que salgamos del cine sintiendo que hemos presenciado algo valioso, aunque, en realidad, El chico con el pijama de rayas use la atrocidad humana como poco más que un truco argumental, y persiga emociones serias como un fin en sí mismas. (...) ¿puede un niño realmente imaginarse que los presos muertos de hambre y magullados de un campamento forman parte de un juego, de verdad que no olería la muerte y la desintegración que lo rodean? ¿Y qué hay de ese campo de exterminio insuficientemente vigilado, en un rincón del cual se pueden montar merendolas y hasta cavar túneles? El gran problema de la película, pues, es que otorga poca inteligencia a su audiencia, y olvida que los niños son niños porque tienen pocos años, no porque sean tontos."
Gràcies a tots tres i penso que ja està prou bé, oi?
Aquí teniu un trailer de la pel·licula en castellà
I aquí el trailer en anglès
Bé, espero que la pel·lícula agradi com la novel·la i, ben segur, espero els vostres comentaris per a què tots reflexionem sobre el que va passar no fa tant de temps...
(i estic segur que seran comentaris amb més de respecte que el que van tenir per altres éssers humans uns individus que es van allunyar de comportar-se com a persones...).
He rebut avui mateix un mail d'un diligent company vostre amb diversos enllaços a videos que mostren diferents temes que hem comentat a classe durant aquest tema i l'anterior. De fet, tot entra per a la prova de dimecres vinent. És la forma d'agrair el seu interès: compartir-lo tal com em suggereix i accepto amb tots i totes vosaltres...
Només tinc un dubte poc científic, quin video fereix més la sensibilitat -deixant de banda el del rei, que al final sort que va sortir...-. Els comentaris són fets pel company i han estat respectats tal qual.
Al final suggereix alguna qüestió també del tema que ja passaré a contestar en acabar.
Aprofito el mail per fer-te una pregunta, he sentit alguna cosa de "el rodillo socialista" o "el pelotazo" té alguna relació amb el que has explicat avui de la corrupció al final del govern de F. González?
Efectivament, David, l'expressió "el rodillo socialista" feia referència a la majoria absoluta que va gaudir el govern socialista i que li va permetre aprovar en el congrés les lleis sense necessitat de consensuar-les o pactar-les amb els altres grups de la cambra. Aquesta situació no és exclussiva de cap partit, tot i que en aquells anys de "felipisme" se'n va parlar molt, sobretot per part de l'oposició. Anys després sobretot en el segon mandat d'Aznar del 2000 a 2004 seria el "rodillo del PP" el que passaria a l'acció... I és que les majories absolutes donen estabilitat i faciliten el govern, però tenen aquestes coses que tampoc són massa bones -i perdoneu el judici de valor...-.
Pel que fa al "pelotazo", fa referència més aviat a la denominada "cultura del pelotazo", en què diferents membres de les finances del país (Mario Conde, Javier de la Rosa...) van enriquir-se ràpidament a partir de l'especulació financera i algun que altra negoci que finalment els va dur a la presó. Era l'època dels yuppies, si bé aquí a Espanya potser els anava més, malgrat els milions que movien, una qualificació d'origen més d'embotit, com per exemple Cantimpalo -i això ja no és un judici de valor, doncs els van condemnar...-.
Si algú s'anima a comentar algun dels videos endavant, i si no, doncs... cap problema.
Gràcies i bon cap de setmana -i ja sé que molts i moltes el passareu estudiant, així que ànims que ja falta poc i ja es veu el final del túnel, tot aviat serà... història, però de la vostra!-.
Bé, vagi per endavant una mica d'humor per desdramatitzar la història i passsem a la Història.
En principi els qui us presenteu a la sele hauríeu de mirar-vos alguns enllaços que tot i que ja estan a la plana web, caldria comentar més a bastament aquí.
D'una banda hi ha algun enllaç per distingir les fonts històriques que també, com veureu al quadre índex, té altres continguts interessants.
A la pregunta 1 a) es demana que l’alumnat: Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una gràfica, un mapa, etc.). Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen d’entre les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les secundàries (documents elaborats posteriorment als fets). Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics, socials, culturals, historiogràfics, etc. Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del contingut del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental. Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc., l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística referida a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte que se li pregunta que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.
Bé, començarem per aquí. Compartiu dubtes i compartirem respostes...
A la vida recordes determinats moments històrics, moments col·lectius. 
